Si us plau
El sol sortia a estones i a estones s’amagava. Ella, neguitosa, ara es treia la jaqueta, ara se la posava. Feia un juliol inusual. Amb ulleres fosques i una cigarreta a la mà, es prenia el Martini amb olives dels dissabtes al migdia a la terrassa del bar de sota casa. Ja havia llegit el diari i tenia la mirada distreta entre la gent i els pocs cotxes que circulaven. Va anar a encendre una cigarreta més i un altre encenedor se li avançà; el d’un senyor, ja gran, que prenia un cafè a la taula del darrere. I ell amablement li va etzibar que per què no parava quieta d’una vegada: que cada cop que ella es treia la jaqueta sortia el sol i que, cada vegada que se la posava, el sol se n’anava; que deixés la jaqueta en pau, que ell havia vingut a prendre el sol. Si us plau.
Veu de l’autor (Música: The Shadow Of Your Smile, Benny Carter )
Fotografia: Viure als núvols
Gràcies, una vegada més per fer-me riure, ets un geni!
D’això es tracta, de fer-te riure!
Molt bo! Quin tip de riure que m’he fet!
Ei, Aliki, encantat de fer-te riure!
UN CONTE MOLT SIMPATIC Y FRESC. CONTRASTA LA VITALITAT DE LA NOIA AMB LA PASIVITAT DEL SENYOR. ANIRE MILLORANT EL CATALÀ.
Me n’alegro que t’hagi agradat, Cari. Gràcies!
I està molt bé que vagis practicant el català, ja ho fas pro bé!