A cops de llapis

Atordit, esmaperdut per aquesta sobredosi de soroll, 

de fum encegador que no deixa respirar els instants.

Cansat de ser i d’existir, de sentir.

Anhelant el moment en què la llum s’aturi 

i l’obscuritat llueixi arreu.

I a la fi poder veure amb claredat 

les llàgrimes mai despreses, els records avortats.

Deixar que la foscor afoni els fantasmes rere l’estor

i doni pas a les fantasies i afanys silenciats.

Entendre que el plaer és, per definició, fugaç o si no no és,

i que privilegi és, justament, saber reconèixer el moment.

Poder pensar que no cal pensar, 

i acceptar que tot és i esdevindrà irremeiablement.

Fins i tot, tot allò que no ha de passar.

(Del poemari Arrels)

Veu de l’autor (Música: On The Nature Of Daylight, Max Richter)

Fotografia: Soroll