A cops de llapis

Un espai on mostrar algunes de les coses que faig, penso...

La vida en un dia

Al matí de la vida tot es mou, tot belluga.

Si fa sol tot llueix, hi ha alegria;

i si està núvol anem tirant, 

empenyent les hores, diligents. 

Tot és nou, tot està per fer. Visca el dia!

 

Al migdia de la vida ens descobrim sols

i amb tot a mig fer. Però enèrgics, trempats, ferms, 

Encara hi ha claror per una bona estona

–creiem– i, en va, espremem les hores,

no fos cas que no arribéssim a temps.

 

(Però, ai, si està núvol; ai, si no fa sol!)

 

Al capvespre, al capvespre és ben diferent,

tant si fa sol com si està núvol.

Al capvespre intuïm el cicle del dia; la claror durarà poc 

i les hores volen, volen sense remei.

Entenem que cal preparar-se, cal que estiguem atents.

 

I, així i tot, la nit de la vida ens sorprèn,

ens atrapa: distrets, mirant com va venint la fosca.

Potser no hem après gran cosa, carall.

Tanmateix, potser no hem entès res.

Però ja no hi ha marge, la foscor ens ha ben pres.

 

(Ah, i encara depenem de les inclemències, 

continuem depenent del temps.)

 

Del poemari Les quatre estacions. Hivern

Veu de l’autor (Música: Send in the clowns. Bobo Sterson, Anders Jormin, Paul Motion) 

Fotografia: Incerteses



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poemes | s'ha etiquetat en , per Jacint Pau | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent