Entre la vida i la mort
Qui ho decideix? Aquesta és la qüestió. Qui decideix mantenir un cos amb vida, un cos desgastat, nafrat, amb òrgans atrofiats, invàlid, i moltes vegades sense cap ganes de continuar vivint? Qui decideix que continuï el dolor, el sofriment de l’afectat i dels que l’envolten? Qui té en compte el desgast –inútil– que experimenten els més propers? A quina causa obeeix, tot plegat?
I, sense ànim ni roí ni pervers: a qui beneficien tants i tants diners emprats a tal finalitat? Molt probablement –i estic quasi segur de no errar– beneficien als mateixos que, a la vegada, inverteixen quantitats indecents de diners en mitjans per a posar fi a la vida d’uns altres éssers innocents, sigui en el mateix lloc, sigui en un altre lloc remot.
Qui ho decideix? Aquesta és la qüestió. Qui decideix quants, com, quan i on han de morir un grapat, a vegades milers de persones que gaudien de salut, que no ho havien demanat i que ni tan sols ho havien imaginat? Qui decideix aplicar tant de dolor i sofriment als que resten vius després de les precedents massacres?
Qui ho decideix. Qui ho permet. Aquests són el problema!
Veu de l’autor (Música: Star of the Country Down, Sheku Kanneh – Matt Roberston)
Fotografia: Gentilesa
No hi ha pietat, s’ha esborrat d’aquest món. El ésser humà no te remei, si més no ‘el que decideix’ està xalat. Trist però reflexiu, com sempre. Gràcies.
No n’hi ha, no, ni pietat ni dignitat ni daixonses en vinagre. I al pas que anem, fins i tot el món s’esborrarà un dia d’aquests.
Gràcies, Elisenda pel teu comentari i suport.