Publicat el 27 d'octubre de 2025
Coses de l’ofici
Era fosca nit –i ho hauria estat molt més si no fos pels llampecs. Tronava, plovia i dalt del campanar tocaven a morts. Rodaven. El director, un maniàtic dels detalls, va entrar d’imprevist en escena per fer uns retocs i, en qüestió de segons, proferí un crit esfereïdor al mateix temps que arquejava el cos electritzat i es desplomava sobre el taüt, enxampat per un llamp real i fulminant. El productor va ordenar aturar immediatament la tempesta i el rodatge; la presa havia estat bona. Ja l’encaixaria com fos en el guió i trobaria un altre director per acabar la pel·lícula. Coses de l’ofici.
Veu de l’autor (Música: Requiem for Willy Loman. Eleni Karaindrou, Jan Garbarek, Kim Kashkashian)
Fotografia: Altaveu celestial
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Contes, relats | s'ha etiquetat en Contes i relats, Fotografies per Jacint Pau | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Un conte realment esfereïdor! 😱 Molt adient per aquesta setmana que se celebra Halloween 😉
Gràcies, Aliki, tot i que jo soc més de Castanyada i els morts siguin els mateixos.
Abraçada!