A cops de llapis

Un espai on mostrar algunes de les coses que faig, penso...

Cabòries en estat aforístic

Relativitat

Seixanta milions d’anys no són res comparats amb tota una vida.

Hi ha vegades que un sol dia ja és massa.

 

Matant o morint

És sorprenent que quan estem sense fer res es digui que estem

‘matant el temps’ quan, de fet, és el temps

qui amb tremenda precisió, ens va matant a nosaltres.

 

Alternativa

Tot i això, hi ha altres maneres de matar el temps:

estavellant rellotges contra la paret. Per exemple.

 

Volant

Diem que el temps passa volant, però l’únic que passa volant

són les mosques que ens envolten mentre estem badant

amb les nostres cabòries.

 

Compte

Qui més qui menys, ens passem un terç de la nostra vida dormint.

Vist així –i si vigilem amb qui dormim– som afortunats:

només ens queda un 66,66% de possibilitats d’espifiar-la.

 

(Avançament editorial de: La cua del peix que es mossega la cua)

Veu de l’autor (Música: I got it bad and that ain’t good, Oscar Peterson Trio (Night Train))

Fotografia: El forat del temps



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de (Re)flexions | s'ha etiquetat en , per Jacint Pau | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent