Autèntic
No era una còpia –n’havia vistes moltes– era un original. Era autèntic i el tenia davant mateix dels ulls; només li calia allargar els braços i el podria tenir entre les mans. El somni de tota una vida era a uns segons dels seus dits i, tot i saber que una ocasió com aquesta difícilment es repetiria, preferí conservar el somni intacte i ni tan sols el va fregar: enlluernat, tan sols l’admirà. Allí era i allí es quedaria, a l’aparador, al mig de tot de vidres trencats amb espurneig vermell-blau-sirena del cotxe policial que acabava d’arribar. Quan se’l van endur, emmanillat, el Rolex encara brillava a les seves pupil·les. En el trajecte a la comissaria únicament va pronunciar una sola paraula: autèntic.
(Avançament editorial de: Au, va! Contes breus, d’altres de més breus i microcontes)
Amb la veu de la M Elisenda Gols (Música: Doroga Domoi. Alexey Arkhipovskiy)
Fotografia: Serp viatjant d’incògnit
Un conte original, com el títol!
A més, sens dubte, el títol és autèntic.
Gràcies, Elisenda!
Enlluernat pel seu propi somni.
Un conte autèntic, enhorabona!
El perill de deixar-se enlluernar.
Gràcies, Aliki!
Molt original.
Moltes gràcies, Eduard!!