Davant les crisis (econòmica i política) a què s’enfronta Catalunya.
Catalunya s’enfronta actualment a una crisi econòmica gegantina (ja que les petites i mitjanes empreses catalanes, que són la base del sistema econòmic del País, no tenen liquidesa).
També s’enfronta a una greu crisi política (portem més de 3 anys esperant una sentència del Tribunal Constitucional, fet que provoca greus disfuncions).
Catalunya hauria de demostrar que té cintura (com ha fet al llarg de la història) i (reconec que és una bogeria impossible, però, deixeu-me gaudir d’un dels pocs plaers que em dóna la meva malaltia) i tirar pel dret…fent un Govern d’Unitat Nacional, on hi estessin representats els 6 partits parlamentaris actuals.
Posar d’acord a polítics amb ideologies tan diverses és impossible (ho reconec!) però si no són capaços de posar-se d’acord en situacions crítiques, no són dignes de representar-nos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Així és diu en anglès el que tu demanes. Impossible fins que tots tinguin clar que l´unica país que hem de defensar és el nostre i no el dels veïns
Bon dia,
Després del que ha dit en Lluís, no cal dir massa cosa més. Només se m’acut: què cal per tal que el Parlament declari la independència?
Salutacions.
no estic gens d’acord amb el que planteges.
Per començar, el Parlament de Catalunya és una recreació virtual d’allò que els polítics d’aquest país voldrien ser, però són massa covards per proclamar-ho: governants d’un país independent. Tanmateix, aquesta institució amb atribucions estrictament administratives, i no estratègiques, els permet seguir jugant a govern sense haver de jugar-se el lloc i el sou per esdevenir-ho de veres.
Després, la crisi no és una circumstància conjuntural que ens afecta per atzar com si fos un front fred o una passa de grip. La crisi és del concepte, del model capitalista; un model basat en el creixement constant peti qui peti i basat en el campi qui pugui. Doncs bé, alguns van campar (amb els diners) i ha petat. Després els bancs i els governs, en orgiàstica harmonia, van proclamar que hi havia una gran crisi, quan ningú l’havia percebut, la gent es va acollonir i va deixar de gastar, amb la qual cosa els bancs van començar a rebre tímids estalvis i grans fortunes dels estats, per poder tocar algun bitllet, ja que feia anys que treballaven amb diners inexistents. Com era d’esperar els diners que els vam pagar “entre tots” via governs, han servit per mantenir les primes als dirigents però no per fomentar el crèdit. I els governs no han badat boca, perquè en definitiva ja sabien quin era el destí dels diners.
Els govern dels estats capitalistes es mostren, desacomplexadament, com a màqunes auxiliars del sistema d’empreses transnacional.
I a més el nostre ni tant sols té competències que no siguin purament administratives.
Si es vol proclamar un govern d’unitat nacional, endavant, per`po no serà res més que una escena més del joc de rol de la política catalana, un entreteniment per a uns quants. Molt ben retribuït, això sí.
Salutacions.