Cercant el perquè de la vida, m’ha portat al cristianisme.
I m’en sento content de l’adquisició; em fa entendre el perquè de la persona humana, he tingut la sort de trobar les persones que viuen el missatge evangèlic i el trasmeten amb fe.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dos mil anys d’història (la inquisció, la contrarreforma, la croada nacionalcatòlica…) demostren que heu errat el camí a seguir. L’església només busca el poder.
Trobar el sentit de la nostra existencia és un llarg camí que dura tota la vida.
Veig que us heu quedat a la primera parada, la més fàcil.
Salut
Molts dels que escriuen en el blog "Cristianisme" desdenyen força irrespectuosament el fet religiós des d’un racionalisme totalitari. És que la raó és l’unica forma de conèixer el món que tenim? ´No és ni tan sols l’única pròpia dels humans: la fe religiosa, que ens diferencia també de la resta d’éssers animals, explica a les persones allò de més transcendent que pot tenir la vida humana: el sentit de la vida i què hi ha després de la mort. Dues qüestions en que la ciència no té respostes. M’ha ajudat molt a entendre aquest missatge el llibre del claretià Antoni M Casas i Ferrer, que des d’una perspectiva propera a la teologia de l’alliberament (no tot és Ratzinger i Opus a l’Església), m’ha ajudat a continuar endavant en un moment difícil de la meva vida.
Per a aquells que tenim fe, el sentit de la vida és servir als altres com ens ensenyà Crist, i després de la mort el retrobament recomfortant amb el Pare. Quines alternatives hi ha a això? Servir un altre ideal, cert, però si renuncia a la fe et queda la incertesa de la mort. I l’alternativa dominant al món occidental? La vida gris i sense sentit de l’ateu actual descregut de tot (Déu, polítics, sindicats…sort que aquí encara tenim el Barça! 😉 ), i que creu que la felicitat rau en el màxim guany material possible i en abocar-se a l’hedonisme total… Que guai, oi?!