8 de desembre de 2010
Sense categoria
6 comentaris

Ricard Salvat

Salvat va ser un dels meus millors amics i encara estic colpida per la seva mort. Vaig viure, pas a pas, tota l’amargor que li causà aquest país i que ell estimava desesperadament. Va revifar el teatre català (gairebé el va inventar), va dignificar la història teatral nostra, va obrir portes i finestres al teatre europeu, va voler que fóssim, i ho deia a la manera d’Espriu, una mica més civilitzats i una mica menys energumènics. En qualsevol país seria tingut per un puntal imprescindible. A tot Europa se’l tractava amb una immensa consideració, perquè era un erudit i un autèntic mag sobre l’escenari. Diuen que és que era antipàtic, però jo, que el vaig tractar tant, puc assegurar que era un home cordialíssim, aiuxò sí, molt ben educat i respectuós, cosa que xoca amb el xaronisme ambiental. Estic convençuda que el “seu” Espriu (“Ronda de mort a Sinera”) és més genial que els poemes i contes espriuans en què es basava, i que el seu darrer espectacle, “Mirall trencat”, era molt més bo que la novel·la de l’admirada Mercè Rodoreda. Però li van tancar sistemàticament totes les portes. Potser els manaies de la cultura catalana li tenien por, perquè aquests manaies, que sí que existeixen són un autèntica cinquena columna, entestada a minusvalorar la cultura catalana per un camí espeicalment pervers: posar les mediocritats com el súmmum de la cultura i silenciar els valors més importants. I la gent s’ho empassa perquè, qui s’atreveix contra la unanimitat d ela crítica? Quina pena que em fa pensar en les decepcions d’un home que va fer tant per nosaltres i què mal que li vam pagar.
Ara estic contenta perquè veig que li fan homenatges sense parar. Trad, però benvinguts.

A l’amic que em renya per dir “donar peixet”: és una expressió molt usada i no vol dir fer broma sinó enganyar amb romanços, com a les criatures, especialment afalagant el qui es vol enganyar. De tota manera, benvingut sigui que discutim una mica de llengua, no us sembla?
Encara no sé massa com va això de tenir un bloc. A veure si m’ajudeu una mica. Un petó anticipat,
Isabel-Clara Simó

  1.     Gràcies Isabel per ser-hi,  els teus escrits són sempre d´una valiesa inqüestionable, o sigui, que n´estaré pendent de la teva aportació i ho repeteixo, Gràcies!!

  2. de manera tan propera. No et cal ajuda, ben segur.
    En Salvat va ser company de classe a la Universitat, vaig fer teatre amb ell, dirigida per ell, el vaig anar veient. Era un savi, un intel·lectual, un amic i una gran persona i un home apassionat del teatre i el coneixement. La seva estatura intel·lectual  era massa gran per a la gent petita. Una abraçada. Carme-Laura

  3. Isabel-Clara, segueixo els teus comentaris i llegeixo amb entussiasme els teus llibres. Pel qué fa a en Ricard Salvat, voldria dir que el vaig tenir de professor d’Estètica a la UB. Era un dels pocs professors que et fa pensar. A la seva assignatura no calia agafar apunts; no ens transmitia coneixements per col.leccionar, ens donava eines per pensar i reflexionar. La informació s’oblida, la mirada critica no.

  4. En general audàcia-lucidesa-heterodòxia van en sentit contrari a tenir el suport de l’establishment cultural, que a més, beu a galet tot ell dels diners públics i, per tant, potser hauria de ser menys sectari, més obert de cap i, sobretot, més enfocat del país al món que no pas del país al país veí…

  5. Hola Isabel Clara! Gràcies per aquestes paraules per en Ricard. Des de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), que en Ricard Salvat va presidir des del primer fins a l’últim dia, ens alegrem de sentir-te a prop nostre! Una forta abraçada i endavant amb el bloc!
    Miquel Valls
    AIET

Respon a Pere Alzina i Bilbeny Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!