Vaig sentir un xicot d’aquells que s’han fet famosos en Gran Hermano dient que ell, com a pare, té dret a triar la llengua de l’escola de la seva filla. Qui vulgui l’escola en català, que la triï, però qui la vulgui en castellà, també. Els responsables del programa (era “Canal Català”, si no m’erro), van estar tan d’acord que va fer repetir aquelles frases diversos cops. I és que la paraula “llibertat” és molt bonica, tot i que estigui estrafeta per les boques més poc amants de la llibertat que existeixen. I com que sonava a llibertat, sonava bé. Ja sabem que aquesta llibertat NOMÉS es reclama quan es tracta del català, però voldria anar un xic més enllà: aquest xicot, que sens dubte adora la seva nena i vol el millor per a ella, ha confòs les coses: la seva nena té DRET al català, i ell no té dret a usurpar-li aquest dret. El castellà el té garantit, com demostren els fets (l’escola, la família, la tele, les pel·lícules…), però per al català NOMÉS té l’escola. I que uns pares diguin que no volen que la seva filla accedeixi a aquest dert és no una qüestió de mala fe, sinó d’atavismes segons els quals, primer, els fills són propietat del spares i no tenen drets propis; i segon el català és una llengua supèrflua, que qualsevol ciutadà hauria de rebutjar si així li plau.
Val a dir que TOTES les llengües civilitzades del món són obligatòries als seus territoris; i val a dir que el català és una llengua moribunda, per més que ens sàpiga greu dir-ho: hi té tots els símptomes, tan ben analitzats per legions de lingüistes d’aquí i de fora d’aquí. Cal prioritzar-lo. És un dret. No és una imposició: és un rescat. I si voleu filar més prim, a la sacrosanta Constitució espanyola diu (sense que s’hagi complert mai), que l’Estat dedicarà especial protecció i respecte sobre les llengües altres que la castellana.
Amics de Convergència: voleu dir que en el meu escrit anterior jo deia totes les malvestats que m’atribuïu? Em limitava a dir una evidència: que Mas ho té difícil, perquè no hi ha diners i perquè els espanyolistes han sortit de l’armari i vénen per nosaltres. No tingueu la pell tan fina, caram!
ISABEL-CLARA SIMÓ
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que hauria de fer es tancar totes les televisions públiques espanyoles en castellà, d’on han xuclat per desenvolupar-se les televisions espanyoles de gestió privada. Tant en la subcontratació per a la realització de programes com a través dels seus serveis tècnics.
Les televisions públiques espanyoles en castellà han estat una font de financiació de fons públics i producció encoberta que ha ajudat al desenvolupament de les privades
‘Els francesos parlen francès perquè són francesos, els portuguesos parlen portuguès perquè són portuguesos, els espanyols parlen espanyol perquè són espanyols. I els catalans parlem català (segons ells) per molestar.’
Una abraçada Isabel-Clara.
*Carme Vilaró Rovira
Als Parlaments de l’Estat espanyol com és un estat plurilingüe és normal que els representants politics puguen parlar en la llengua del país de cadascú.
El que no seria normal és que els representats politics al seu respectiu àmbit d’actuació de Castella-Lleó, Castella-La Manxa o Madrid ho feren en català. Pel mateix que tampoc és normal que el representats politics a Catalunya ho fagen en castellà.