Estab repetint això del concert econòmic com un mantra. Doncs bé: la dolosa sentència del tribunal concstitucional diu que està explícitament prohibit, que els diners dels catalans els controla l’Erstat i no n’ha de donar explicacions ni retornar al treball català el que aquest ha produït. Això ho sap Mas i ho sap Puigcercós. I és una sentència en ferm, inapelable. Polemitzar sobre el tema és com polemitzar sobre marcians. Mas ha vist independentisme i ha tirat per un camí impossible, només per donat peixet. Ja veureu com es passen la legislatura parlant-ne i rient per sota el nas per la ingenuïtat dels catalans. I Mas s’omplirà la boca dient que el poble ha triat el seu programa… Ha, ha! El poble ha fugit dels socialistes pel camí que ha trobat més plausible, però els seu programa? Quin? El cpncert econòmic, de vegades anomenat “pacte fiscal” (que no vol dir res) només per dissimular? Acabar amb l’atur amb les arques buides? Passarem uns mal quatre anys: la llei de Caixes ens usurpa qualsevol autonomia econòmica, la centralització de les comunicacions produeix que quan s’atura Barajas s’aturen tots els aeroports de l’Estat. I tindrem abocadors nuclears. I cirridas de toros. I el peix al cove que aconseguirà Mas si els seus vots són necessaris (que és l’únic programa que té) serà peixet, motl menut, del que llencen els pescadors, o si de cas, el que fem servir com a morralla. Patirem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
s’encomana entre els votants més ràpidament que la grip aviar.
El interessos planificats de l’eix Sevilla-Madrid-Bilbao-Saragossa des de els ministres d’indústria bascs Carlos Solchaga, Claudio Aranzadi i Juan Manuel Eguiagaray, els sevillans Felipe Gonzàlez, Alfonso Guerra i Manuel Chàvez, més els interessos madrilenys-bascs d’Aznar-Mayor Oreja.
Des de 1996 i la Sisena i Setena legislatura gaire bé només els catalans han estat al cap del Ministeri d’Indústria espanyol com Anna Birulés i Josep Piqué i Camps.
I a la Vuitena legislatura els ministres d’Indústria espanyols recolçats pels governs catalanistes d’esquerres del PSC, els independentistes d’ERC i els federalistes d’IC-V han recolçat a Joan Clos i Matheu i José Montilla Aguilera han estat el ministres que més han acostat Madrid a Catalunya, primer i després Madrid al País Valencià sota govern catalanistes d’esquerres.
Per què José Montilla i el govern tripartit catalanista principal valedor del PSOE de Zapatero a la vuitena legislatura han defensat amb claredat els interessos de l’indústria alemanya automovilistica de la SEAT a Barcelona i recolçat el turisme i pont aeri de Madrid-Barcelona primer i Madrid-València després, sense cap preferència per a Barcelona-València.
Tal vegad per ofegar la Ford a València, el ferrocaril cap Europa de l’eix mediterrani per a temps millors i ofegar el País Valencià s’ha fet des el favoritisme dels interessos catalans a Madrid des del tripartit a Duran i Lleida amb vocació de ser ministre a Madrid.