Mireu com ho explica Josep Pla (“Santiago Rusiñol i el seu temps”), com a saviesa popular del segle XIX, en el picut castellà obligatori d el’època:
Vida buena y arreglada:
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
de no apurarse por nada.
La comida, moderada,
ejercicio y distracción.
No tener nunca aprensión,
salir al campo algun rato,
poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.
M’ha fet riure d’allò més per l’astoradora semblança amb els consells mèdics actuals. I la medicina és el camp que més ha avançat de tots!
De vegades ens sentim tan superiors als nostres ancestres que fem, senzillament, el ridícul. Bromes a part, els meus fervorosos aplaudiments als grans oftalmòlegs, metges del fetge, unitats de cremats, toxicologia, implantaments, cardiologia, etc., que semblen ciència ficció. I, per cert, en totes aquestes especialitats reïxen els metges catalans (en oftalmologia, som els millors del món). Què no faríem si tinguéssim llibertat i recursos?
ISABEL-CLARA SIMÓ
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He recordat que amb el ‘Donar peixet’ hi havia una expressió d’antics pescadors de canya que usaven com a sinònim: BROMEJAR O DONAR PEIXET. Fan ‘broma’ per a pescar-los.
Doncs això, Isabel-Clara, bromegen amb el ciutadà, o no?
Un b7