HOMES I DONES

L’altre dia, un conegut periodista, molt polèmic, em reptava a contestar algunes preguntes que, segons ell, invaliden el feminisme. I em va dir: “Per què, si som iguals, en un cas de naufragi, és llei del mar salvar primer a les dones que no als homes?”. La meva resposta va ser ràpida: “Nosaltres tenim úter, i vosaltres no. En situacions límit, hom recorre als instints bàsics, el més fonamental dels quals és preservar l’espècie”. Es va posar nerviós i va concloure que jo estava dient que les dones pensem que som superiors als homes. Els prejudicis actuen així: la gent amb prejudicis raona malament o no raona en absolut. Í és clar que les dones no som superiors als homes, ni tampoc inferiors. Fa ràbia haver d’aclarir-ho tantes vegades. Ara bé, des d’un punt de vista merament vegetatiu, les dones són imporescindibles perquè una societat tiri endavant. Martin Harvis, l’antropòleg nord-americà, diu que en totes les cultures de totes les èpoques són els homes els qui van a la guerra. I explica per què: ecològicament parlant, diu,  la mort dels homes no és substancial per al grup social; però matar dones és un crim, perquè hom mata el futur.
Isabel-Clara Simó

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *