EL CATALÀ ÉS UN DRET

Vaig sentir un xicot d’aquells que s’han fet famosos en Gran Hermano dient que ell, com a pare, té dret a triar la llengua de l’escola de la seva filla. Qui vulgui l’escola en català, que la triï, però qui la vulgui en castellà, també. Els responsables del programa (era “Canal Català”, si no m’erro), van estar tan d’acord que va fer repetir aquelles frases diversos cops. I és que la paraula “llibertat” és molt bonica, tot i que estigui estrafeta per les boques més poc amants de la llibertat que existeixen. I com que sonava a llibertat, sonava bé. Ja sabem que aquesta llibertat NOMÉS es reclama quan es tracta del català, però voldria anar un xic més enllà: aquest xicot, que sens dubte adora la seva nena i vol el millor per a ella, ha confòs les coses: la seva nena té DRET al català, i ell no té dret a usurpar-li aquest dret. El castellà el té garantit, com demostren els fets (l’escola, la família, la tele, les pel·lícules…), però per al català NOMÉS té l’escola. I que uns pares diguin que no volen que la seva filla accedeixi a aquest dert és no una qüestió de mala fe, sinó d’atavismes segons els quals, primer, els fills són propietat del spares i no tenen drets propis; i segon el català és una llengua supèrflua, que qualsevol ciutadà hauria de rebutjar si així li plau.
Val a dir que TOTES les llengües civilitzades del món són obligatòries als seus territoris; i val a dir que el català és una llengua moribunda, per més que ens sàpiga greu dir-ho: hi té tots els símptomes, tan ben analitzats per legions de lingüistes d’aquí i de fora d’aquí. Cal prioritzar-lo. És un dret. No és una imposició: és un rescat. I si voleu filar més prim, a la sacrosanta Constitució espanyola diu (sense que s’hagi complert mai), que l’Estat dedicarà especial protecció i respecte sobre les llengües altres que la castellana.
Amics de Convergència: voleu dir que en el meu escrit anterior jo deia totes les malvestats que m’atribuïu? Em limitava a dir una evidència: que Mas ho té difícil, perquè no hi ha diners i perquè els espanyolistes han sortit de l’armari i vénen per nosaltres. No tingueu la pell tan fina, caram!
ISABEL-CLARA SIMÓ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *