SOBRE EL PRESIDENT MAS

Estic sorpresa per l’equip de govern que ha triat el president Mas. Teníem tantes ganes de canvi que potser no hi hem parat prou atenció. I no em refereixo només a la Nova Consellera de Justícia (“Durmiendo com su enemigo”), sinó a un conjunt de detalls que, tots plegats, ens donen les següents claus: que qui talla el bacallà ara és Duran i Lleida, i tots sabem com pensa; que la idea que s’ha escampat que Mas és pre-sobiranista és pura fantasia; fins i tot hi ha qui diu que Mas “primer” arreglarà la crisi, i després es posarà xulo amb el sobiranisme i amb el concerte econòmic. A veure: la crisi, no la pot resoldre Mas, perquè a la Generalitat no hi ha ni un clau,  i només pot treure diners pidolant-los a Madrid (que, per cert, no els hi donarà), i això es paga, es paga políticament; i a més, el camí del sobiranisme està tancat dins de l’autonomisme gràcies a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut; allà hi diu, explícitament, que els diners dels catalans els controla Madrid i que Madrid no té per què retre comptes a ningú, ni als catalans, de què fa amb aquests diners.
Acabo de llegir unes declaracions molt valentes de Mas, però m’han semblat purament simbòliques.
Em penso que Mas haurà de demanar en prèstrec el fals himne de València, especialment el versot aquell que diu: “Para ofrendar nuenas glorias a España, nuestra región supo luchar”·. Jo, mentrestant, escoltaré, amb un gran respecte, la Moixeranga, perquè aquest sí que és el meu himne.
Ah, per cert: corre el rumor que La Vanguardia va a comprar TV3.
Així estan les coses, amics,
ISABEL-.CLARA SIMÓ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *