seny o rauxa?

Quan Vicens Vives va deixar escrit això del país del seny i la rauxa, ens va agafar a tots molt convençuts. Tanmateix, és un impossible; o bé som dues coses contradictòries alhora, cosa que repugna le pensament lògic, o bé hi ha una part de Catalunya assenyada (qui? Convergència?) i una d’arrauxada (qui? Els socialistes? Montilla és arrauxat?), i això em sembla una fractura social insuportable per a qualsevol societat.
Més interessant em sembla el comentari que en fa Josep Pla, a propòsit del senyor Esteve, una mena d’insígnia nacional del seny. El pensador empordanès comenta (cito de memòria): si fóssim el país del seny, com explicar doncs totes les ensulsiades, l’eixelebrament polític, la mortal resignació, les estupideses colonials que cometem a diari?
El reny és fort però no injustificat. La majoria dels nostres problemes, que són moltíssims, provenen de la nostra manca de seny, de la manca d’equilibri, de mantenir al nostre si la llavor de l’espanyolisme amb una impertorbable transigència que ens ha fet famosos.
A Madrid solen dir que ens facin el que ens facin, nosaltres ho entomem tot. Això és seny? Això és rauxa?
Això és boja passivitat davant l’adversitat.
Per això estic tan contenta de disposar d’uns diputats (quatre) que ja han presentat, a la setmana de tenir l’acta de diputats, sis proposicions de llei. Si volem ser lliures, hem de caminar cap a la llibertat (això dicta el seny), no en sentit contrari, com ens proposen de fer.
Som un país difícil.
Però estem en el bon camí: el de la llibertat. De fet, no n’hi ha cap més.
ISABEL-CLARA SIMÓ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *