Quan Vicens Vives va deixar escrit això del país del seny i la rauxa, ens va agafar a tots molt convençuts. Tanmateix, és un impossible; o bé som dues coses contradictòries alhora, cosa que repugna le pensament lògic, o bé hi ha una part de Catalunya assenyada (qui? Convergència?) i una d’arrauxada (qui? Els socialistes? Montilla és arrauxat?), i això em sembla una fractura social insuportable per a qualsevol societat.
Més interessant em sembla el comentari que en fa Josep Pla, a propòsit del senyor Esteve, una mena d’insígnia nacional del seny. El pensador empordanès comenta (cito de memòria): si fóssim el país del seny, com explicar doncs totes les ensulsiades, l’eixelebrament polític, la mortal resignació, les estupideses colonials que cometem a diari?
El reny és fort però no injustificat. La majoria dels nostres problemes, que són moltíssims, provenen de la nostra manca de seny, de la manca d’equilibri, de mantenir al nostre si la llavor de l’espanyolisme amb una impertorbable transigència que ens ha fet famosos.
A Madrid solen dir que ens facin el que ens facin, nosaltres ho entomem tot. Això és seny? Això és rauxa?
Això és boja passivitat davant l’adversitat.
Per això estic tan contenta de disposar d’uns diputats (quatre) que ja han presentat, a la setmana de tenir l’acta de diputats, sis proposicions de llei. Si volem ser lliures, hem de caminar cap a la llibertat (això dicta el seny), no en sentit contrari, com ens proposen de fer.
Som un país difícil.
Però estem en el bon camí: el de la llibertat. De fet, no n’hi ha cap més.
ISABEL-CLARA SIMÓ
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i els nostres diputats no estan sols.
Una abraçada des de Vic Isabel-Clara
*Carme
Jo no estic disgustat, però, sí a l’espectativa. Ben poca cosa és, l’haver presentat sis proposicions de llei a la setmana de tenir l’acta de diputats. Em fa l’efecte, estem davant d’una questió molt més complexa que no sembla. S’ens ha privat del seny i només hi ha via lliure a la rauxa.
La dècada que tenim damunt serà un autèntic terratremol en tots els àmbits. El desballestament d’allò que hom ha nomenat societat del benestar. La manca, ara anunciada, d’energia fòssil a tan sols cinc anys vista. El deute creixent fins a nivells insuportables només per a mantenir la calma social.
Són tantes coses Isabel ! i tan minsa la capacitat política del nostre poble. També la dels nostres diputats, però, Què fer ?
Tenim al girar la cantonada l’oportunitat de constituir-nos en un poble lliure. La Constitució d’aquest poble esdevingut Estat, ha d’ésser la fita irrenunciable de tot patriota (de patrimoni com diu el senyor Mira) No ja dels diputats principatins de Solidaritat, també dels de Convergencia i els d’Esquerra i també d’els de dreta. La llibertat política segrestada pel franquisme reformat i en la qual nedem contra corrent de fa trenta anys, ens pot o bé afonar definitivament o potser llançar-nos a la conquesta de la llibertat amb paraules ben grans.
I serà llavors que acabarà per sempre més, el malson de la partitocràcia, la estrafolària divisió dels poders constitucionals espanyols. El parlamentarisme desvirtuat amb disciplines de vot insultant. Sí, s’hauran d’acabar moltes coses i des d’ara mateix hem de mamprendre la Constitució del poble Català, amb proposicions de llei, d’acord! però, sobre tot, amb proposicions d’una nova manera de fer les coses, més nostra, plena de seny i que ens allunye al màxim l’accés a la rauxa.
caminant amb seny o rauxa. Tan se val, el més important és que caminem i ens sentim amos de les nostres passes. Només des de l’optimisme i la convicció assolirem la nostra plena llibertat. Una forta abraçada, dona valenta!
Totalment d’acord, potser amb poc seny i menys rauxa és el que fem servir i ens falta del primer i molt més del segon.
http://www.miradesalvent.blogspot.com
Equilibri, paciència, el moment precís sempre arriba i ja es veurà; ni seny ni rauxa, en paraules nostrades … Però aquest equilibri el vaig aprendre i molt bé al llarg dels meus viatges i estades per el sudest asiàtic.
Bon any, plàcid i venturós !
Cada volta som més els qui ho tenim clar, que l’única via possible és la independència, i amb SI al Parlament, en serem molts més, però, ¿i una volta aconseguida la fita, què? Doncs jo sóc del parer que haurem de mirar cap al nord d’Europa, i més concretament hauríem de provar d’aprendre dels alemanys, a tots els nivells.
Quan Europa caiga, Alemanya resistirà, i serà el nucli al voltant del qual es reconstruirà la nova Europa, després de l’hecatombe social i ecològica que ens pronostiquen els científics.
És a dir, com més ens hi assemblem, més preparats estarem per a afrontar la crisi global que ens espera, i aquelles societats que no hagen fet la conversió cap a un model ecològic, són les que més la patiran.
A mitjan de segle, sols els països més avançats ecològicament i socialment seran els qui ‘mouran’ el món, la resta, romandran en la misèria.
Si volem un futur per a Catalunya, no sols hem d’aconseguir la independència, sinó que hem de transformar-nos en una societat ecològica i amb una xarxa social ètica i cívica, i això segon, malauradament, serà molt més complicat que no aconseguir deslliurar-nos del llast espanyol.
reflexió… Sens dubte en política el seny és el que ha de predominar: seria una praxi autonomista, però pensant i caminant cap a la independència? Es tracta de preparar el terreny i aprofitar el moment oportú -seny-. El que no convenen són passos en fals -rauxa- per electoralisme mal calculat, com el referèndum d´ERC. Un partit que hauria de dedicar-se a aglutinar majories i no a dilapidar el treball fet durant els darrers anys.
Tota la raó. Per això m’agrada la frase de SI: “Nosaltres no som els del seny (que son els que compleixen les regles que els imposen els altres), nosaltres son la rauxa inteligent”.
A Catalunya no anem enlloc amb el seny. La prova son les alabances que sempre reb el seny català des de Madrid. Son les alabances dels mateixos que alaben Duran i Lleida i que CiU hagi guanyat. Tenen tota la raó: La Vicepresidenta Joana Ortega ja ha dit que no donarà suport a les consultes, en Mas tria com a consellera de Justicia a qui va intentar impedir la consulta d’Arenys buscant la complicitat dels falangistes, la Presidenta de la Mesa del Parlament intenta modificar el reglament i fins i tot saltar-se la legalitat per tal fer callar la veu de SI (encara que sigui afavorint a Ciutadans)…
El seny català és el que ha fet que molts votants independentistes de bona fe hagin votat CiU quan aquest vot, pel que fa a l’independentisme, és un vot llençat.