Avui han entrat al Parlament de Catalunya unes noves forces polítiques: les independentistes. Encara és una força minoritària, perquè Solidaritat per la Independència (SI) només té quatre mesos de vida. Però ha sorgit de la necessitat imperiosa del poble català, expressada sobretot en la gran manifestació del 10 de juliol, de regir el propi destí, de deixar d’estar sormesos a una Espanya que no ens vol, que es queda els nostres diners sense explicacions ni compensacions i que configura l’Estat de manera que Catalunya quedi marginada. El vell somni de Castella de convertir Catalunya en un solar avança decididament. La independència vol dir, inequívocament, la llibertat.
Ara comença el camí, que serà llarg i difícil. Hem fet, però, el primer pas. I l’entusiasme del primer dia, entre tots els adherits i simpatitzats, entre les valuoses coordinadores comarcals i entre la gernació que ha seguit el naixement del primer partit que té com a objectiu prioritari la independència, aquest entusiasme continua incòlume. Estem vivint dies històrics. Contarem, de paraula o per escrit, als nostres fills, als nostres néts que nosaltres hi érem.
Visca Catalunya lliure!
Isabel-Clara Simó
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!