El decàleg de l’independentisme
1.- L’independentisme ha entrat en la vida política i és un fet irreversible.
2.-L’autonomisme s’ha acabat, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. La humiliació de saber que ets un ciutadà inferior i que mai no podràs controlar els teus diners han fet, de l’autonomia una caricatura, car qualsevol llei del Parlament pot ser impugnada i anul·lada.
3.- L’independentisme arribarà per via pacífica, democràtica i dins del marc de la Unió Europea, com han fet 20 Estats europeus en els darrers vint anys.
4.- El procés comença quan l’independentisme obtingui majoria absoluta al Parlament espanyol, que és quan es declararà unilateralment la independència de Catalunya; i acaba, ja un cop fora de les lleis espanyoles, fent un referèndum (si s’ha obtingut majoria absoluta al Parlament, òbviament hi ha ampla majoria a la societat) vigilat per la Unió Europea i per les Nacions Unides.
5.- El procés serà llarg i sovint polèmic, des de la partició de drets sobre l’Ebre fins al Museu Dalí. L’independentisme català, però, serà un Estat amb la intenció d etenir una bona relació de veïnatge amb Espanya i de mantenir la solidaritat al nivell normal dels països de la nostra àrea.
6.- A la Catalunya independent no hi sobra ningú. Som i serem una societat plural. Els espanyolistes tindran el seu lloc a la societat com qualsevol altra tendència. Nosaltres no expulsem moriscos ni jueus. Ni gitanos. Dintre, però, d’¡una política immigratòria racional, feta amb plens poders.
7.- Recuperat l’espoli fiscal (22.000 milions d’euros anuals), és a dir, la part dels nostres impostos que arriben a Espanya i que no tornen en forma de serveis, Catalunya iniciarà, en primer terme, una política social, començant per les pensions, que són ara vergonyosos, i continuant en les infrastructures aeroportuàries, sanitàries i una escolarització digna.
8.- Segons obervadors imparcials (veure Tony Judt, “Postguerra”, p. 1006, entre d’altres), Catalunya passaria a ser la quarta potència d’Europa.
9.- La solidaritat catalana serà europea, i afectarà tant la Calàbria com Extremadura. Si Baviera paga en solidaritat el 4% i Califòrnia el 2%, Catalunya pagarà el 3%.
10.- La renda familiar, un cop descomptats els impostos i en proporció al nivell de vida del territori corresponent (és a dir, com viu la gent realment), havia col·locat Catalunya fins fa pocs anys en el lloc quart de les autonomies espanyoles; ara estem en el lloc 12è, per sota de Ceuta i Melilla.
Per tot plegat: INDEPENDÈNCIA!
ICS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Guapa !
Un b7
La resta de catalans i catalanes, els qui som valencians i illencs… què serà de nosaltres?
Tindrem doble nacionalitat?
Qui ens protegirà de l’acarnissament i revanchismo dels espanyols?
Ens trobarem en la cruïlla de marxar a un Principat independent o haver de quedar en situacions d’extrema vergonya, a casa nostra?
p.
Benvinguda. Una entre tantes lectora teva … i a aprendre amb tu, com sempre.