Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

5 de desembre de 2006
1 comentari

Si parlem del finançament de les entitats…

El finançament és un dels mal de caps més importants de les entitats i associacions, sobretot si no es planteja correctament des de l’interior de la pròpia entitat. Una bona planificació econòmica, ajudarà de bon principi fer una mica més fàcil tota aquesta qüestió. És evident que cal distingir entre l’activitat que l’entitat porta a terme, quins mitjans i quines capactitats té aquesta per desenvolupar projectes. No serà igual de fàcil trobar finançament un club de futbol, que una associació de disminuïts físics que no té parets per posar-hi pubicitat, per exemple. (segueix llegint…)

Així doncs hem arribat a una font de finançament: la publicitat. Aquesta potser és la fàcil -bé, relativament fàcil- el buscar col·laboracions en establiments, comerços i empreses perquè  a canvi de publicitat en samarretes, parets, programes… aportin una quantitat considerable de diners al funcionament de l’associació. Però no totes les entitats tenen facilitats, ni gent, ni temps per poder obtenir una bona xarxa de col·laboradors publicitaris, per tant, no és a voltes una solució definitiva.

Una altra font: les subvencions públiques. Aquesta és la que mai és prou generosa, o mai ens sembla prou generosa. Però les subvencions que pugui donar l’administració pública no pot ser, al meu entendre, la principal font de recursos -només podria ser-ho en el cas que l’entitat fós de titularitat púbica, o que el seu objectiu i la seva tasca tinguéssin un perfil determinat-. L’entitat ha de ser capaç de generar el seus propis ingressos, que això sí, poden anar ajudats de diners públics, però no dependre’n.

Una tercera font: recursos aportats pels socis. Les quotes de socis cobrades majoritàriament de forma anual pot ser un altre ingrés, així com les donacions especials que alguns d’aquests poden fer. Això sí, els socis en la majoria dels casos no van a les entitats ells sols, és a dir, se’ls ha d’anar a buscar i establir mecanismes perquè aquests socis puguin fer les seves aportacions.

I una última font: activitats destinades a recol·lectar diners. Paradetes a fires, sortejos, venta de material… I a Prats, funcionen molt les famoses disco-mòbils. Podríem entrar a debatre el contingut d’aquestes disco-mòbils, però de ben segur són una bona forma de finançament pels qui ho organitzen.

Tot plegat pot anar acompanyat de més matissos, perquè de ben segur que per tots els casos que he aportat, poden sorgir entitats que són una excepció o que es poden plantejar d’altres situacions.

  1. Benvolgut Isaac,

    com a promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", a la qual
    tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a
    la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.

    Xavier Mir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!