Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Els gegants i els membres de la Colla Gegantera de Prats de Lluçanès, tal i com informava aquí al bloc mateix, vàrem participar a les festes de Sant Jaume d’Es Castell, a Menorca. Una illa fantàstica! Unes festes maquíssimes! Es ‘jaleo’ és brutal! Qui no hi hagi anat, li recomano de veritat. Això sí, ens queda un mal regust de boca amb una situació que ens va incomodar… (hi ha més +)
Resulta que sempre portem a l’esquena del gegant una estelada que li cobreix les espatlles, i al moment que nosaltres vem començar a caminar amb ell, ja vem sentir els primers comentaris: uns a favor de què portéssim aquesta ensenya, altres, molt contraris a això. Així que sense cap intenció de provocar, vem iniciar la cercavila. Al primer revolt arriba l’ensurt: uns policies municipals ens exigeixen ‘per ordre de l’ajuntament’ retirar l’estelada de l’esquena del gegants. Nosaltres, sense ànims d’encendre cap foc, vem creure i li vem treure. A partir d’aquí, la indignació va néixer i créixer. Com podíem seguir una cercavila amagant la nostra identitat i els elements que la representen? doncs per respecte a qui ens havia convidat i per seguir amb les fantàstiques festes (amb una espina molt gran clavada) vem caminar endavant. Això sí, va ser moltíssima la gent que se’ns acostava demanant perquè l’havíem tret, i indignant-se amb el seu ajuntament.
Sa Batlessa (com diuen allà) era la responsable d’això. Aquesta senyora és (vaig entendre-ho demanant i parlant amb ella) una espanyolista de cap a peus. Políticament és una expulsada del PSOE pel seu transfuguisme que va practicar i que li permet governar en majoria amb el suport dels regidors del Partit Popular.
Entenem que Menorca forma part dels territoris dels Països Catalans, i així ho creiem (la seva bandera porta les quatre barres…). Vaig percebre que el català és força usat (almenys en els àmbits que em movia), a excepció de situacions en què es troben turistes i el canvi de llengua cap a l’espanyol o l’anglès per part dels menorquins és instantani. Una altra percepció és que hi ha una brutal divisió en la identificació de l’illa amb els Països Catalans. De fet, com arreu, suposo.
M’ha quedat clar que allà hi ha gent que creu amb aquest projecte històric i comú, i que per aquest objectiu treballen. Així que ajuntem esforços, ajudem-nos tots plegats, denunciem comportaments propis d’altres èpoques (fer-nos amagar l’estelada és un acte lamentable) i seguim avançant per uns Països Catalans lliures.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No l’hauríeu d’haver amagada…
Si fos sueca, la bandera, o del Senegal, o de Mollerussa, us l’haurien fet amagar?
De les nostres petites renúncies vivim en un país derrotat. És tan demanar fer aquestes petites "heroicitats"? ni això? Uns amics meus d’una colla d’animació presenten el seu book en català i anglès, un mapa d’Europa amb la nació catalana per ubicar-los, i no hi ha cap problema, els contracten arreu d’Espanya de fet…i si no ho fessin a prendre pel sac no?
Més que un comentari l’adreça del blog on he escrit sobre aquest fet lamentable.
Vet-ho aquí, http://www.illencs.com
Dels PSOE i tràsnfuga, que vols esperar d’un credo polític d’aquest calibre?
Però per més per uns que per altres, l’important és crear divisió. Amb això és donen per satisfets.
És una llàstima que a unes festes patronals s’hi mescli sa política. Som membre de sa colla des Castell, i crec que sa festa des gegants ha d’anar dirigida per majors cap es al·lots, sense haver-hi de mesclar cap color polític. Açò és una cosa que tenim molt clara es components de sa nostra colla. A mi no me va semblar bé que a s’hora de sortir sa rua des gegants, sa colla convidada pengés una bandera identificativa d’unes idees polítiques que res tenen a veure amb Menorca ni amb ses festes que s’estaven duent a terme. A Catalunya, potser sí té una raó de ser, aquí, as Castell i a Menorca en general, no. Me va semblar adequada la retirada d’una insígnia política en un marc festiu on hi combreguen totes ses idees, emperò sense fer-ne gala cap una contra l’altra.
Així com s’afirma que a cada sortida que fa sa colla de Prats, es gegant duu penjada s’estalada, puc afirmar que, una volta consultada sa seva pàgina web, de ses deu fotografies on hi surt es gegant, a cap hi duu cap bandera penjada a s’esquena: ho podeu consultar.