Una amiga, la Maria, ha anat a realitzar un projecte al país centreamericà d’ "El Salvador". L’experiència ja arriba a la meitat (tenia la duració d’un mes, i fa gairebé quinze dies que ha marxat) i ens escriu correus electrònics des d’allà. Una enveja totalment sana m’envaeix cada cop que llegeix-ho les seves experiències. Un país totalment
A l’últim Ple de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, celebrat dimecres passat, van produir-se un parell de debats als quals vaig veure’m implicat, encara que jo estava de públic. Bé, no cal entrar ara en el fons d’aquests debats, que tot i que eren prou interessants, els temes no eren gens transcendentals… El fet és que
només uns dies ens separen de l’inici de l’Acampada Jove, el festival estiuenc referent pel jovent dels Països Catalans. Les JERC i tota la gent qe any rere any hi assisteix, hem aconseguit fer de l’acampada més que una cita anual normal. La programació musical, política, cultural… els valors d’independència, socialisme, natura, llibertat… fan que el jovent durant els quatre dies que
Luis Aragonés, "el sabio de hortaleza", se n’haurà d’anar a casa si és que compleix amb la seva paraula. Ahir no vaig veure el partit que enfrontava Espanya amb França, però en vaig estar informat del resultat. Una trucada d’un amic alertava que un gol patètic dels francesos els posava per davant a cinc minuts pel final.
Les Festes de Sant Joan i els Elois 2006 de Prats de Lluçanès ja formen part de la història… I deixen una molt bona empremta i sensació d’haver estat una de les millors dels últims temps. I és que la participació que hi ha hagut, serà difícil de repetir. L’extensa i variada programació, per a tots públics, de
la veritat és que frustra molt i molt seguir un mundial de futbol sense poder-hi tenir un equip a qui defensar. La veritat és que això també passa a seleccions que poden competir oficial i internacionalment i no es dónen cita a Alemanya aquests dies (em ve el cap la veïna Andorra o l’amiga Cameroun d’Eto’o),
Doncs coneguts ja els resultats del referèndum, només queda dir que el resultat del NO queda per sota del que els de l’esquerra independentista hauríem desitjat. Però el resultat del SÍ no és per tirar-hi coets. Només cal fixar-nos amb l’elevada abstenció, o el què és el mateix, i s’entén millor, la molt baixa participació, per veure que tot plegat ha interessat un
Dissabte va tenir lloc a Prats una xerrada-col·loqui organitzada per ERC i les JERC en què va intervenir l’exsecretari general de l’esport, Rafel Niubó, i jo mateix. Va ser un acte dinàmic i distès, en què varem intentar explicar el per què les JERC i ERC demanem el vot contrari a l’estatut. Una de les alegries
Aquests dies ho anem veient. Ningú anirà a votar amb un somriure a la cara. I si hi va, és un somriure fals. Un somriure que ningú creurà. Els independentistes republicans anirem a votar enfadats. Els socialistes aniran a votar amb cara de circumstàncies. Els convergents aniran a votar avergonyits. Els ecosocialistes aniran a votar amb cara
Un entusiasta Francesc Homs anunciava un bon dia que el nou finançament era com la gallina dels ous d’or. Mesos després, la gallina ja no pot fer els ous d’or, ni de plata. És més, la gallina continua a Madrid, neta com una patena i rejovenida. La gallina madrilenya no envelleix, i mentre alguns catalans
No he signat mai cap hipoteca. Suposo que la meva condició de jove (molt jove!) i gràcies a l’ajuda inestimable dels meus pares no he hagut de fer mai cap hipoteca. No descarto fer-ne properament alguna, però de cap manera aquesta hipoteca serà la de l’estatut. La gent, en general, prefereix anar tirant sense hipotecar-se…
Amb el lema "Prats, s’ho val" la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya ens presentàvem a les eleccions municipals del 2003 a Prats de Lluçanès. Avui exactament fa tres anys de la victòria que vàrem aconseguir aquell històric diumenge dia 25 de maig. Un dia ple de nervis i emocions, que afortunadament van acabar amb una
Avui anirem a Terrassa. A l’Estadi Olímpic. Sí, una altra vegada un partit de costellada. Jo aniré a veure el partit (juguem contra Costa Rica), però no perquè en tingui moltes ganes. Estic cansat d’anar a partits que no serveixen per res. I avui, amb una selecció que sí que és mundialista (i ens intenten
Amb la presentació de la campanya que farà ERC contra l’estatut de Catalunya, ja està tota la maquinària en marxa per afrontar el 18 de febrer amb perspectives d’èxit. Vist el ridícul lema que els socialistes fan servir aquesta precampanya (i que al meu entendre certifica que no tenen arguments per defensar clarament el Sí),
Si algú ho sap, que m’ho expliqui. És impressionant el què ha succeït, l’eufòria que s’ha desfermat arreu amb aquest Barça. Com la gent pot (o podem) reaccionar així només perquè un equip s’ha proclamat campió de Lliga i d’Europa. Dimecres va ser un dia especial. Al matí, la gent ja fèia una altra cara. Hi havia