Ahir es van celebrar assemblees d’ERC a tot el territori per debatre la posició del partit
Jo vaig assistir a la que se celebrà a l’aula magna de la Universitat de Vic, en una assemblea moderada pel president d’ERC-Osona, i encapçalada pel diputat Freixanet i el conseller Carretero. Sens dubte, però, els protagonistes vàrem ser els militants. Crec que l’exercici que es va fer ahir arreu del territori del Principat és una mostra de què ERC vol i fa les coses ben fetes. Escoltar la veu de la militància, TOTA, i fer-li cas (la d’ahir era una assemblea de la que les decisions surtints eren vinculants), diu molt del partit que més defensa els interessos del país i de les classes populars.
Malgrat tot, ERC està sotmesa a una gran pressió per part d’altres partits polítics, i és en aquests moments que encara ha de ser més forta la convicció nacional i social i ser més valents en les decisions que s’han de prendre.
Amb dos anys d’ERC al govern s’han obert molts fronts de debat que fèixa temps que coïen en segon pla. Es posa en marxa un procés estatutari i de reforma de finançament gràcies principalment a ERC. Esquerra pretén assolir més nivells d’autogovern i aprofitar una conjuntura política teòricament favorable, però després de totes les negociacions, se’n produeix una que es produeix de matinada i que dilapida qualsevol opció d’èxit per al país. ERC, doncs, no pot acceptar que estiguem més temps hipotecats amb un Estatut que no suposi cap millora significativa, cap avenç en autogovern, en finançament. No pot accpetar un estatut que suposa un insult per a les institucions catalanes. ERC ha d’apostar, ara sí, més que mai, per unes polítiques plenament nacionals i socials, perquè per a nosaltres, almenys al meu entendre, no hi ha política social sense política nacional, i a la inversa, no hi ha política nacional sense política social.
Apostem doncs, per avançar cap a la independència d’una vegada per totes i directament. Fem polítiques independentistes per assolir el més àmpli consens social que de ben segur properament aconseguirem.
Ara més que mai, tothom pot veure que la solució passa per la independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha un problema i es que a ERC confoneu sovint qui es l´adversari a batre i a vegades fins i tot no sabeu ni qui és l´enemic de debó.
Penso que fer aquestes assemblees populars, estil escala de veins o amiguets del bar, és només la recerca d’una coartada per al Carod per tal de poder dir que no (o amagar de fer-ho) i salvar les cadires de conseller.
Si és ell qui opta pel no directament, el Tripartit s’esquinça. Si són les bases qui ho fan, ell sempre pot dir que no ha tingut més remei, que ha estat una pressió unànim, etc.
què en penses de que esquerra aprovés l’estatut del parlament on no hi figurava el dret democràtic a l’autodeterminació, ni la unitat dels països catalans?
recordes el lema de les jerc abans que s’aprovés? cap renúncia, cap submissió.
Heu renunciat a res? perpetua la submissió?
autodeterminació!
salut company