Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

5 de febrer de 2007
3 comentaris

les entranyes de Berlín…

Doncs sí! Gràcies a internet, tant lluny i tant a prop a l´hora…, i ens disposem a passar el tercer dia a la ciutat. Una ciutat amb una càrrega històrica excepcional. Unes vivències apassionants. Pariser Platz, la porta de Brandenburg, els jardins de Tiergarden, Unter den Linden, Checkpoint Charlie, Alexander Platz, la magnífica obra de Norman Foster que suposa la cúpula de la seu del Bundestag (de nit!!), i algunes altres coses que no recordo ja… Impressionant el monument que hi ha situat ben a prop de la porta de Brandenburg, dedicat n`hi ha que diuen a les víctimes de l`Holocaust, però es veu que és en memòria dels jueus exterminats (que alhora són també víctimes); en definitiva, és igual, es tracta d´una obra també genial, segurament la que a mi m´ha impressionat més (és la fotografia que il.lustra el post anterior); passejar pel mig, pensar i reflexionar al voltant del sentit d´aquell monument, fa entrar encara ara pell de gallina. (segueix…)

Evidentment la història no ens ha passat per alt, i hem volgut aprofundir en ella. El ´free tour´que vem fer el primer dia i que ja ens va portar a diversos llocs que he anomenat, ja va ser una excel.lent aproximació (els guies, una feina excel.lent). I ahir, ens vem deixar anar a l´exposició situada ben bé al costat de les restes del mur, prop de Checkpoint Charlie; una exposició titulada "La topografia del terror (Gestapo, SS i Reichssicherheitshauptampt en el terreny de ´Prinz Albrecht´). Només el temps (sempre curt) ens va impedir d´acabar de disfrutar d´aquesta completa i interessant exposició.

La veritat és que no hem conegut molt la perspectiva alemanya de tot plegat; ens hem envoltat de guies de parla hispana i de gent de procedència catalana. I és inevitable fer comparacions amb el després del nazisme a l´Estat alemany i el després del franquisme a l´Estat espanyol. En aquest terreny, dónen una llicó (perdó, però aquí no hi ha c trencada…) que a voltes fa enveja. No imagino al mig de Madrid un monument de 2 hectàrees (com em sembla que fa el proper a Brandenburg), en terrenys cedits pel govern, dedicat a les víctimes de la repressió franquista. Ben al contrari, deixem que hi hagi un exministre de Franco governant administracions (si no m´equivoco encara al Senat), deixem un Valle de los Caídos més dret que mai… i un llarg etcètera, sumat de l´aspecte ideològic, encara tant viu. En definitiva, que en aquest terreny passen la mà per la cara. 

Per acabar, gràcies al Jordi Molinera per les teves recomanacions, el primer dia ja en vàrem fer cas! Ara falta tenir una impressió del barri turc, fer una visita a un camp de concentració (això demà) i gairebé ja ho tindrem complert.

Mentrestant, seguint de prop l`actualitat catalana (internet té aquesta grandesa) però deixo per comentar-la una altra estona…

Ah, per cert, avui es commemora a Prats la diada de Santa Àgata, commemoració de la crema que patí en mans de les tropes felipistes l´any 1714…

  1. Sobretot si fa una mica de bon temps.

    I si estas en forma (que és esgotador!)  puja a la Siegesäule.

    També és curiós de veure el monument a l’exercit sovietic…

    Bé, no acabariem!

    Salut i bon viatge

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!