Isaac Peraire Soler

Aquest cap de setmana vaig llegir un article al diari ( no recordo ni el dia ni de quin diari es tractava… si algú ho sap i m’ajuda el podré citar) que anava dirigit a reflexionar sobre el mundial, la ONU i Kofi Annan. Em vaig quedar amb un parell d’idees clau: El futbol interessa mundialment, la política i la societat no importa una merda, i Kofi Annan enveja la FIFA (Fédération Internationale de Football Association).

Resulta que a la FIFA hi ha adderits més països que a la ONU; a més, a la FIFA tots, TOTS!, paguen religiosament la seva contribució, fet que es veu que a la ONU no passa i que hi ha certes disputes. A més, la FIFA organitza un esdeveniment que mou masses (però moltes masses!) i desperta passions. L’ONU no mou masses ni desperta passions, ans majoritàriament al contrari.

Per què som capaços d’entendre’ns tant bé amb el futbol i en canvi costa tant entendre’ns amb qüestions bàsiques de convivència, de progrés, de justícia, de llibertats, de drets…? doncs la resposta crec que malhauradament és ben fàcil: el joc d’interessos dels participants. En el futbol i en la política tots volen (o volem) guanyar. Però és que en el futbol tenim uns àrbitres, unes normes de joc, uns temps a seguir. En la política, els àrbitres són interpretats de la manera que cadascú li interessa (aquests àrbitres hauria de ser la ONU no?), els tempos són indeterminats, les normes cadascú posa les seves de la forma que més convingui -ja no diguem tambés les interpretacions d’aquestes normes-.

Estem condemnats a entendre’ns. Vaja, no sé si ‘condemnats’ és la millor paraula, però crec que s’entén la idea. I Kofi Annan veu com a la FIFA tothom majoritàriament s’entén (salvaguardant algunes diferències que ràpidament se solucionen). En canvi a la ONU, tot és molt més complicat i complex.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!