Ell ens va ensenyar que en els temps moders futbol i espectacle no estan renyits en absolut. Llàstima que va durar poc, però aquell equip va fer grans gestes. L’aposta de Laporta i Rosell amb un tímid i poc conegut Rijkaard era difícil. No va començar bé (quin mig any vem passar!) però tot va readreçar-se i ens va portar a viure grans nits.
Com ja havia escrit (el 27 de gener d’aquest mateix 2010 escrivia aquest post, en el que demanava un just homenatge a Ronaldinho, i ja parlava d’ell), aquella etapa em va agafar estudiant a Barcelona, fet que em va ajudar a ser al mig del “merder” quan vam celebrar títols i, sobretot, la Copa d’Europa de París. Quins records.
És l’únic jugador de futbol, de moment, del que tinc una foto penjada a l’habitació. S’ho mereix. I avui li arriba un més que merescut reconeixement de l’afició blaugrana, malgrat el seu traumàtic adéu (que no val la pena recordar massa). A continuació, un altre vídeo (a la xarxa en corren nombrosos).
jo també…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Impressionant homenatge al més gran de tots els temps!!!