la veritat és que frustra molt i molt seguir un mundial de futbol sense poder-hi tenir un equip a qui defensar. La veritat és que això també passa a seleccions que poden competir oficial i internacionalment i no es dónen cita a Alemanya aquests dies (em ve el cap la veïna Andorra o l’amiga Cameroun d’Eto’o), però és que nosaltres ni tan sols tenim una oportunitat. Els que ens agrada el futbol, el seguim (quan tenim temps…) i a mi personalment el moment més dur és l’inici, quan sonen els himnes de les seleccions en qüestió. Digueu-me ximple, però és un moment fantàstic que nosaltres sens nega poder-lo tenir.
I davant de tot això què toca: defensar alguna selecció per alguna simpatia que hi puguem tenir (la meva preferida és Argentina, és una mena d’estimació de fa molts anys, tot i que ara ens cremaran el petit Messi…) i defensar (de moment sense èxit) la selecció que juga contra Espanya. I ho escric sense embuts: DEFENSO LA SELECCIÓ QUE JUGA CONTRA ESPANYA. No vull cap tipus d’èxit d’un equip que nega l’existència d’un altre. Ho sento. I a més, de moment no tenim gaire sort. Ja veureu que si aquesta colla de futbolistes fan un bon paper, tindrem espanyolitis per dies. Ho sento Xavi, Puyol, Cesc… però no vull que triumfeu.
Masoliver, ets un nanu amb un gran sentiment i has sabut sacrificar els teus interessos personals pels de país. Tant de bo n’hi haguéssin més com tu. Amb la pressió dels professionals, amb l’esforç dels que encapçalen les federacions esportives i amb uns bons polítics al capdavant de tot això, de ben segur podràs triumfar a una competició internacional defensant els teus -nostres- colors.
Amunt i crits!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sols fataria que el perguera, tot i així.
A la meïtat dels espanyols en general i en particular els madridistes, no els preocupa gaire Espanya, el que realment és preocupa és si juga el capità del Reial Madrid Raúl Gonzàlez.