Isaac Peraire Soler

La prèvia del partit era vibrant. Es respirava molta empenta (també missatges pessimistes). La Sala Polivalent de Prats havia desbordat les previsions que havíem fet (el primer cop parlàvem que ens donàvem per contents superar la cinquantena de persones. Doncs érem prop dels 300). Estavem disposats a viure una nit històrica.

Però el què més va caricaturitzar el final d’ahir, va ser passar pels carrers i sentir el silenci, enlloc de la gran revolta que hi ha hagut en grans ocasions.

Després, missatges d’orgull al facebook; alguns de rencorosos amb les actuacions arbitrals, amb el comportament del contrari, amb l’antifutbol practicat per l’Inter; però la gran majoria destacant que estem vivint una gran història, i que queda molt per fer. Ara, tal com s’ha de dir i creure, anem cap a guanyar la lliga.

Així doncs, em queda sentir-me orgullós de ser culé, i d’estar convençut que aquest equip té molta història encara per escriure.

Ahir moltíssima gent lluïa la samarreta blaugrana. Avui, jo me’n vaig a la feina amb la samarreta del Barça.

* a la foto, la pantalla gegant, flanquejada per la senyera i la bandera del barça. Al voltant de la Sala, n’havíem penjat d’altres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!