Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

21 de setembre de 2006
1 comentari

Després de veure SALVADOR…

Ahir vaig anar a cine a veure "Salvador"(web del film),aquesta pel·lícula que tant se n’ha parlat últimament, que dirigeix Manuel Huerga i que es refereix al final de vida de l’anarquista Salvador Puig Antich.

He de confessar que vaig sortir amb els ulls plorosos. Una pel·lícula potent, carregada d’emocions i sentiments que fan posar la pell de gallina i fan sorgir llàgrimes. Brutal. La música -i tota la sonoritat en general- mereixeria un comentari apart, considero que en tot moment juga un paper important i és exquisidament ben escollida; ah, i al final, la interpretació del "I si canto trist" del Lluís Llach feia que no tinguéssis ganes d’aixecar-te de la butaca (de fet, jo mai havia vist tanta gent que a l’acabar de la pel·lícula es quedés tanta estona dins la sala assentada…). (Segueix…)

Malgrat això, no vaig sortir content. No vaig sortir satisfet de la pel·lícula. O més ben dit, del què hauria d’haver estat aquesta pel·lícula. Em va semblar que tal i com es va tractar la temàtica, es podia parlar de qualsevol altre pres que no fós Puig Antich. Crec que li va faltar contingut polític, o no sé com s’hauria de dir. He de dir que no sóc un expert coneixedor del moviment anarquista, del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), ni tan sols de tots els moviments antifranquistes. Potser per això mateix, no em sento satisfet de la pel·lícula. Tampoc em sembla correcta la forma que se’ns presenta el MIL, grup del que formava part Puig Antich, molt dedicat a robar i res més; diria que tenia molt més contingut aquesta proposta.

Juga molt amb escenes emotives -el final, l’enterrament és molt dur-, però això ja pot passar en qualsevol altra típica pel·lícula que fa plorar i emocionar. Hauria d’haver estat plantejada d’una altra manera. Amb més contingut, més divulgativa, explicativa, amb més perspectiva històrica…

D’aquesta pel·lícula n’han sorgit molts i molts comentaris, com un de positiu realitzat pel President del Parlament de Catalunya Ernest Benach (llegir comentari ), un d’interessantíssim del periodista Saül Gordillo (comentari), on se’n recullen molts d’altres. És interessant de llegir el relat que fa el periodista osonenc Miquel Macià a propòsit de la pel·lícula i la mort de Puig Antic (mireu el relat). Bé, a la blocsfera i en tota la xarxa, a més de la premsa escrita, trobareu molts d’altres comentaris del film.

Jo, tot i no estar-ne satisfet, recoman-ho que qui no l’hagi anat a veure, així ho faci…

–> Afegeixo la notícia d’avui (divendres 22 de setembre) publicada a Vilaweb, relacionada amb el rebuig generat cap a la pel·lícula .

  1. Jo no la podré anar veure tot i que fa dies que m’ho estic plantejant. Possiblement perquè vaig lluitar contra aquesta mort quan era pràcticament una criatura i vaig creure que reeixiríem en l’intent. No va ser així i quan el van condemnar em vaig sentir responsable de la derrota. Ell va morir, millor dit no el van deixar continuar vivint, ell és ara un heroi, nosaltres tenim el dolor de veure que encara som tant i tant lluny del que volem i cada vegada ens sentim mes impotents…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!