Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
A la vera de Sant Joan. Amb aquest mateix títol un amic ens convidava a un grupet el nexe d’unió del qual era ell. Es tractava d’una festa fa alguns diumenges, amb el pretext que ell se’n va del país un temps. En la convocatòria dèia que trobar-nos “és una excusa per estimar-nos molt. Celebrarem que sempre ho celebrem” i ho acabava amb un “m’agradaria que hi fóssim tots, ben contents, amb intuïcions fugaces de vides millors”. (Segueix llegint…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!