Isaac Peraire Soler

Sortim de l’escola i decidim conjuntament que, avui, deixem el cotxe aquí i marxem caminant fins al Santuari de Lurdes per anar a jugar a la seves esplanades. Passem per la carena agafats de la mà direcció a Lurdes i a mig camí, lògicament, ens trobem el cementiri -com bé sabeu els que us coneixeu el terreny-.

A alguns ens sembla molt obvi què hi fa aquella mena d’edifici allà al mig d’on sobresurten uns xiprers imponents, però notes que d’altres no ho tenen tant clar (el més petit sobretot), i explicar-ho té la seva dificultat o complexitat. Preguntes què en saben d’allò i un no en té gaire idea, l’altra ja en sap una mica més. Entrem a dins, decidits, agafats de la mà. (segueix llegint…)