Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
"L’AFICIÓ. Contra el Chelsea, de 10. Cridant com mai, animant com en un desplaçament d’una final europea, de compromís amb els colors. Només un però. No és el mateix cridar "A ells" que "¡A por ellos!" No és el mateix cridar "Campions!" que "¡Campeones!" Ensenyem al món que això no és Espanya, que som una nació i volem una selecció i muntem espectacles variats al voltant de la nostra identitat i, en canvi, ens hem de reciclar amb els càntics populars futbolístics. Posem-nos-hi. No podem cantar el títol de lliga en castellà. I el de la copa d’Europa (hem de ser optimistes), tampoc." Xavi Torres, a El 9 esportiu, divendres 10 de març.
Dimarts, després de la victòria del Barça al Camp Nou, els barcelonistes que vam poder, érem a Canaletes. Els ànims eren brutals, ens vèiem campions d’Europa (almenys jo ja m’hi veig, i després dels emparellaments de quarts i semis encara més). Tot era alegria i festa, saltant, onejant banderes… tot fantàstic, però amb un però. Com diu Xavi Torres (del que tinc una gran admiració) en l’article que reflexo a l’entradeta d’aquest comentari, molts dels càntics entonats no eren en català. I mira que n’existeixen. N’és una prova el Palau Blaugrana, on uns dies després vaig poder comprobar com els de ‘sang culé’ (són els que sentia més perquè em vaig situar al seu costat) no paren d’animar l’equip i cantar en català. Fantàstic. Aprofitem-nos-en i traslladem-ho a l’estadi i on es celebren els èxits. Sentir tot el Camp Nou cantar "Mourinho vete al teatro" no provoca cap satisfacció. És magnífic que espontàniament es pugui generar un cant així i que s’hi afegeixi tothom, però si fós amb la llengua pròpia del país, del qual el Barça n’és també un representant i símbol, seria apoteòsic.
Als aficionats: no us deixeu endur per les ‘atractives’ entonacions espanyoles; fem servir les no menys acollidores cançons en català. Em consta que els de futbol a Catalunya Ràdio ho comenten molt i fan ‘campanya’ en favor d’extendre el català en les celebracions. Companys, no us canseu, segur que mica en mica ho podem aconseguir. Cal també, un compromís dels dirigents del Club, vosaltres també podeu emprendre algun tipus d’iniciativa que vagi en aquest sentit. A tu, Xavi Torres, ànims per seguir-ho fent!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Almenys jo, vaig cantar "Mourinho, vés al teatre", i la gent que m’envoltava també. No calia ni canviar la tonada. Malauradament, els micròfons d’ambient es situen a prop de la gespa, i capten sobre tot els càntics de Boixos, Almogàvers i companyia que, bàsicament, canten en castellà.
No costaria tant dirigir-se a ells. I els resultats serien més evidents. Crec jo.
Enguany, amb una mica de sort (ai…) tornarem a ser "campeones de España".
A Canaletes, la majoria serà "campeones, campeones, oé oé oé". Uns pocs serem "campions", potser. El que quedarà clar és que serem "campeones" o "campions"… d’Espanya !!!