Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Ahir va fer 20 anys que els Lax’n’busto van pujar a un escenari per primera vegada; va ser el 30 d’agost del 1986 quan els d’El Vendrell van atrevir-se a fer la primera actuació, i la població escollida va ser Albinyana. Evidentment, jo no hi era… Crec que després dels Brams i del Pep Sala són el grup que he vist més cops en directe. A Vic i Barcelona uns quants cops, però també a Montbrió del Camp, a l’Hospitalet de Llobregat, a Navàs, a Prats de Lluçanès…
La seva extensa discografia comença l’any 1989. Jo els descobreixo amb el ‘recent’ SÍ, relativament tard…i és que fins llavors encara escoltava cançons infantils… Però a partir d’aquí comença la meva recerca als seus orígens i recupero temes de discos anteriors, del primer "Vas de punt?…o què!!", del "Qui ets tu?", "La caixa que puja i baixa", i el més que mític "Lax’n’busto a l’Auditori". Després ja van venir el "Llença’t", autèntic revulsiu i crec que un dels punts àlgids de la seva carrera, i han continuat amb el "Morfina" o amb el nou "Amb tu", que es tracta bàsicament d’una remembrança dels seus millors temes. Llegeix més…
Aquests temes han marcat època. "Miami Beach", "Més que la meva sang", "Tinc fam de tu", "Dolça és la sal", "Per què ser gran", "Mai diguis mai a un mai", "Roc", "Però mai tu", "Llença’t", "Les nits al Liceu", "Per una copa", "Emiliano Zapata", "Toca’m els ous maria", "La meva terra és el mar", "Nen, surt cap al carrer", "Júlia", "Pagès"… són uns quants temes que m’acaben de sortir del cap i que he d’acabar amb un llarg etcètera…
Lax’n’busto, doncs, ens ha fet viure grans concerts amb un directe molt actiu i potent, però també grans estones d’aquelles que t’agrada escoltar música estirat al llit, tranquil, o llegint un llibre; també moltes estones de viatges en cotxe -incomptables les vegades que hem cantat els Lax’n dins el cotxe!!-. Així que, felicitats per la trajectòria i PER MOLTS ANYS LAX’N’BUSTO!
Si voleu saber més de la seva història, cliqueu aquí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Isaac! M’has enganxat amb la camiseta dels Lax per casa. M’ha fet gràcia saber que a tu també t’agraden, doncs en l’esfera independentista estan més aviat mal vistos.
No obstant, l’altre dia estava reflexionant sobre l’influència de la temàtica política en la música. Vaig arribar a la conclusió que un grup, com per exemple els Brams, (a qui per cert enyoro molt…) amb lletres combatives no aconsegueixen el mateix abast que un "Jo vull ser rei" dels Pets o un "Miami Beach" dels Lax. Amb això vull dir que els grups de música reivindicativa no poden fer arribar el seu missatge a nous col·lectius, en canvi, una persona més apolítica, es pot trobar escoltant un grup apolític com els Lax i a partir d’algunes cançons concretes rebre un missatge clar i contundent.
No sé si m’explico…xD