Ismes

Mirades, retalls i fragments de l'Ismael

10 de maig de 2007
Sense categoria
1 comentari

Revolts

Llibert Fortuny és a punt de llançar un nou disc en el mercat, Double Step, segon disc d’estudi de l’Elèctric Quintet, grup liderat per Fortuny i en mans del seu saxo alt.
Encara no he pogut escoltar res d’aquest àlbum però aprofito l’excusa per parlar de Revolts, el seu primer treball amb una formació elèctrica i disc que m’ha robat molts minuts de música a canvi del plaer de gaudir de les seves melodies, alguna de les quals forma ja part de la banda sonora de la meva vida i que, per diferents motius, encara no n’havia escrit en el bloc. Potser perquè sovint m’he endinsat en els viatges melòdics de Fortuny mentre navego per internet i he acabat preferint la seva audició que fer-ne un apunt.
Fins avui que m’he decidit a escriure d’una vegada d’aquest gran artista. […]


Revolts
va ser el disc amb que vaig descobrir, per casualitat, Llibert Fortuny. Un prometedor virtuós del saxo de casa nostra nascut a les Canàries, amb mig peu als UA i amb diversos projectes alhora, dels que destaca el seu grup paral·lel Slaughterhose3.
Fortuny és conegut en el circuit de sales de jazz i se’l pot trobar mostrant la seva potència i virtuosisme com la seva improvisació en qualsevol jam session a altes hores de la nit.
Amant de la velocitat i l’acció (treballa durant hores perquè els seus projectes funcionin com ell vol), la seva carrera també està seguint un frenètic ritme. Després de ser conegut per la seva força en l’escenari, inicià la seva carrera amb la publicació d’Un circ sense lleons, on ja comença a trobar-se amb els que formaran la seva banda i on hi col·labora Perico Sambeat en el saxo alt.
Mentre enregistrava Revolts ja estava "cuinant" XXL, una mescla del saxo i els pedals de Fortuny i el seu quintet juntament amb una Big Band: LLibert Fortuny Elèctric Big Band, oportuna per al Festival de Jazz de Barcelona, d’on s’enregistrà un CD i un DVD, i que viatjà per d’altres prestigiosos festivals.

De fet, Revolts també és un disc en directe. Està enregistrat amb l’essència d’un directe i les inspiracions del Fortuny de les jam sessions. Però aquestes cançons, estructurades i pensades per formar part d’un àlbum.
Fortuny vol desplegar un estil propi amb la força del seu saxo i el virtuosisme amb els pedals però, si una cosa fa diferent aquest autor és el seu expressionisme. Ens narra històries amb el seu instrument.
Des de l’inici, ja m’era familiar quan l’escoltava. Crec que la raó és que en les seves melodies, aparentment senzilles, identificava des del so dels nostres Pegasus fins als millors Weather Report de Jaco Pastorius.

Revolts és una recerca conjunta. Un aplec entre els diferents instruments sota la batuta del saxo de Fortuny per trobar un so nou, directe i viu que aconsegueix transportar a una altra dimensió, viatjar amb les notes que expressen sentiments com si parlessin.
Per això comença amb The IIIIII Generation, que juntament amb Simbiosi i Niu Song són l’exemple d’aquest experiment amb el so. Després, tota una declaració de principis: To Steve Coleman, figura del saxo i precursor del jazz actual.
Aquest so s’identifica en temes en temes com Crisi, Conflicte bipolar i Auxili, temes on simples melodies agafen embranzides i canvis de ritme amb la força del saxo i l’ajuda de la imprevisible guitarra de David Soler.
Per a mi, els temes on Fortuny aconsegueix el màxim objectiu són aquells on aconsegueix un expressionisme del seu instrument que sembla que incorpori la veu com a instrument addicional. Melodies que ho diuen tot. Temes on no caldria ni títol perquè el so ja expressa què es vol transmetre. Es tracta de Amb molta calma, o bé Canta, canta Maria, canta.Temes als quals també caldria sumar-hi, amb un altre estil, els mencionats anteriorment Auxili i Crisi.
En definitiva, un disc rodó, del que no es pot desdir cap cançó d’aquest gran jove mestre.

Tot això és possible gràcies, entre d’altres, als músics:
Llibert Fortuny Saxo alt, efectes.
David Soler Guitarres, sampler, Pedal Steel guitar, Dobro.
David Mengual Baix elèctric
Dani Domínguez Bateria
Quim Puigtió Hacker Sonor

Evidentment, no tot és perfecte. Per trobar-hi pegues, dir que Fortuny aconseguí la gravació d’aquest àlbum i el posterior XXL, que ara l’ha llançat internacionalment, gràcies a la discogràfica madrilenya Nuevos Medios. Ningú aquí apostà per ell. No és el primer, ni serà el darrer. Però el més important és poder gaudir d’ell i les seves creacions. Segur que el nou disc serà un altre pas endavant en la seva carrera. De fet, ja ha passat de tocar en sales petites a presentar-se en tot un Palau de la Música.

De mentres, us deixo un tast de Revolts per anar fent boca amb el suggestiu Conflicte bipolar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!