Ismes

Aquest apunt vol ser una mena de "3×1". M’explico. No el vaig escriure en el moment pensat donada la intermitència que caracteritza el bloc i, en una data com aquesta vull aprofitar per saldar comptes escrivint sobre un gran llibre d’un prometedor escriptor amb qui vaig tenir la sort de parlar i que havia descobert gràcies a un apunt d’un admirat blocaire.

Es tracta de La matèria primera, d’en Francesc Serés (a l’esquerra de la fotografia), autor que vaig conèixer llegint un apunt d’en Pere Meroño. Vaig seguir el seu consell de llegir el llibre i, com pronosticava en la fi de l’apunt, haig d’agrair-li per tot allò que m’aportà. […]

EL LLIBRE
La matèria primera és una obra que mostra, mitjançant el conte, les diferents realitats del nostre país. Així de clar. És un retrat de la societat de la nostra època. I ho fa escrivint de les diferents realitats que poden succeir en diferents indrets del país usant un estil idoni per a cadascuna de les situacions. I no ens diu si aquesta imatge que sorgeix de les diferents realitats és més bona o dolenta o com es podria canviar. Això ho deixa per a la reflexió del lector. Aquesta és, per a mi, la principal característica fora de l’estil àgil en què es mou. I és important perquè avui en dia no trobem autors literaris que expliquin com veuen la societat sense sortir d’allò "políticament correcte". I això fa que sovint (també en autors estrangers) s’expliquin històries que podrien succeir entre qualsevulga persona i arreu del planeta (Una conseqüència més de la Globalització?).
Serés ens posa davant dels ulls la realitat que trobem en el carrer. Aquella que hauríem de llegir o escoltar en els mitjans de comunicació. I uso el condicional perquè gairebé sempre aquests ens expliquen només allò que volen o com ho volen.
Durant molt de temps, els nostres intel·lectuals en conjunt, no només els literaris, tenien pes en la societat per allò que deien sobre el país. Ja fa anys que això no és així. I seria bo si fos perquè els polítics ja haguessin pres per ells mateixos el timó del país i aquest s’hagués normalitzat. Però, malauradament, encara no em passat aquest procés. No som un país normal i la majoria d’escriptors, com la majoria d’intel·lectuals, no han reprès el paper de miralls de la societat que escampen com raigs allò que perceben. Hem de recórrer molts anys per a trobar un jove autor que jugui aquest paper.
Destacar que Serés recupera el fet de titular els contes amb mots, Actualment abunda massa la titulació amb nombres romans!Aquest exercici és arriscat i difícil per l’escriptor i pel lector perquè no sempre les expectatives i allò que es pretenia coincideixen.
En la contraportada del llibre es diu que Serés descriu les voluntats que que mouen la classe mitjana, els afanys per tirar endavant, però també les contradiccions i els equívocs que constantment els tornen a posar al lloc que els toca. Precisament això, narrat aquí en vint-i-quatre contes, és el que forma el nostre país. La seva matèria primera.

L’AUTOR
Vaig tenir la sort que poc després de llegir l’apunt d’en Meroño i saltar-me la llista de "llibres pendents de llegir" cercant aquesta novetat que ja em captivava, la Biblioteca Pública Pompeu Fabra va organitzar la tertúlia mensual el passat 10 d’abril. Tertúlia organitzada juntament amb la Institució de les Lletres Catalaes i dins del programa Al vostre gust, i que en aquella data tenia Francesc Serés com a convidat especial per parlar de la seva obra.
L’escriptor fou el primer, gràcies al seu caràcter obert i la seva predisposició, a fer d’aquella trobada una veritable tertúlia, amb preguntes i respostes, diferències d’opinions que s’argumentaven i creant un clima familiar en la taula al voltant de la qual es començà amb la seva obra però van sorgir molts temes interessants, mostrant ell també la seva realitat.
Serés explicà com treballa en els seus projectes, que no en els seus llibres. De fet, ell treballa com a professor i es dedica als projectes que té en ment i que, arribats a cert punt, poden esdevenir un nou llibre.
Una de les coses que més m’interessà i vaig admirar fou com una persona de la meva generació té les idees tan clares pel que fa a nivell professional i personal, i que ell pot barrejar per treure’n el màxim profit personal i, sobretot, literari.
Amb la resta de tertulians es va diferenciar la seva obra inicial (recollida a De fems i de mabres) de l’obra més recent. En el seu inici evoca la seva realitat pròpia. El país que ell conegué. La terra de la franja, la vida de camp, els guanys i l’esforç que suposen viure en aquest àmbit. Amb La matèria primera, l’escriptor no es podia repetir. Ja havia escrit sobre una determinada realitat que també estava contrastada per altres tipus de visions d’altres autors i especialitats. Seria un engany tornar a la mateixa temàtica. Això el feu escriure sobre la realitat actual i deixar-nos aquest llibre.

EL CONSELL
Ja he mencionat que aquest apunt també vol ser un agraïment per la persona que em feu descobrir, entre d’altres, aquest llibre. Qui visiti el bloc d’en Pere Meroño rebrà una gran oferta de suggeriments, a part dels seus comentaris. Per descomptat, el primer que un fa és conèixer l’Albert Fibla (i té moltes possibilitats de voler seguir la seva vida artística). Jo mateix, debades m’he preguntat si no són com dues cares de la mateixa persona o bé són inclús parents (sobretot per l’admiració del primer cap al segon). Però en el seu bloc he descobert moltes més coses a més d’una gran capacitat de raonar i el seu bon escriure. A més de Fibla i Serés us deixo exemples com Pirat’s Soud Sistem, Manolo Laguillo (aneu al MACBA, encara hi sou a temps!), Lolita Bosch (de qui només havia llegit referències) o Francisco Castro, per posar els exemples més significatius.

Si després d’una data significativa com la d’avui encara no heu sentit a parlar de Serés, seguiu el consell del que he escrit: llegiu-lo que segur que ho agraireu. En cas contrari, els comentaris seran ben rebuts.
Us en deixo un fragment perquè us hi animeu: Sé on vaig.
I també deixo un consell de collita pròpia: per aquells que no ho hagin fet, visiteu el bloc d’en Meroño, una gran finestra oberta a bones sorpreses dins la catosfera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!