El conjunt de relats de La força de la gravetat (Quaderns Crema, 2006) ha estat escollit per concedir el Premi Nacional de Literatura a Francesc Serés.
[Notícia a Vilaweb].
Vaig escriure un apunt sobre Serés en llegir La matèria primera (Ed. Empúries, 2007), relats amb els que vaig descobrir aquest jove autor i la seva obra gràcies al blocaire Pere Meroño.
Els vint-i-quatre relats del darrer llibre de Serés mostren la realitat de la societat catalana; la nostra matèria primera. El retrat retrat social de l’autor m’endinsà a la seva obra. Serés barreja un realisme ambiciós sense caure en el costumista juntament amb un acurat estil, envejable per a un autor fins ara poc conegut (espero que aquest premi el situï en el mapa literari).
Aquest realisme el trobem en la seva trilogia De fems i de marbres (Quaderns Crema, 2003), on narra el pas del temps de la seva realitat. La realitat de la seva Catalunya rural de les Terres de Ponent que coneix des de la infantesa i que es troba davant noves situacions fruit dels canvis socials que s’han produït. A La força de la gravetat, aquest retrat es fa sobre els individus. Aquelles persones que, dia a dia, amb el seu esforç construeixen la societat que formen.
Evocant les imatges dels protagonistes poden semblar relats de perdedors, pessimistes. Però la realitat és la mirada de persones humanes -i, sobretot, treballadores- davant les dificultats de la vida quotidiana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!