Ismes

Mirades, retalls i fragments de l'Ismael

25 de maig de 2007
Sense categoria
0 comentaris

El preu polític d’una aposta agosarada

En plena campanya electoral un dels temes que més s’està tractant i del que més es parla i escriu són els Mossos d’Esquadra i les seves actuacions. Si alguns partits polítics ja tenien un filó en el tema de la seguretat pels seus discursos electorals, les darreres actuacions del cos policial català ha desfermat la pol·lèmica a nivell social. Fins no fa gaire, tothom desitjava el ple desplegament dels mossos pel nostre territori com un exemple més de normalitat. Ara, han passat a ser els dolents de la pel·lícula.
Segur que gran part de culpa la té que els Mossos no deixen de ser un altre cos policial més i la gent els identifica com a uns "controladors" més del sistema, indiferentment del color del seu uniforme. Són un cos català però per damunt de tot són un cos policial.
Però darrere també hi ha una visió política pel fet que des de la composició del darrer govern català aquest cos, depenent de la conselleria d’Interior, està en mans d’Iniciativa per Catalunya i el seu líder i president, Joan Saura, n´és el cap.
Aquests fets, que han sorgit a la llum i han tingut més presència en els mitjans durant la campanya (casualitat o no) pot fer pagar un cert preu a uns dels veritables vencedors dels darrers comicis. […]

Aquests dies l’enfrontament ha arribat a les cúpules dels partits i en els discursos dels seus líders. Els uns per treure’n partit i els altres per no ser causa d’erosió del govern actual, com demostren les declaracions del president i el principal cap de l’oposició.

Tot això començà amb un major ressò de les actuacions dels diferents cossos policials, que també afectaven als Mossos d’Esquadra. Aquests ja havien rebut diferents denúncies que augmentaran a nivell mediàtic amb el cas de Núria Pòrtules, acusada de terrorisme per les anotacions en una llibreta trobada pels Mossos.
I, darrerament, un cas darrere l’altre. El malalt esquizofrènic mort a Malgrat de Mar, el detingut que sembla que volgué escapar i ho feu amb tota la mala sort possible i, per acabar, la mani dels famosos punxons.

Pel que fa a l’actuació dels mossos com a professionals, sembla que hi ha hagut una intenció de buscar raons en aquests casos i treure’n profit per part d’algú. Poden ser casos aïllats de l’actuació de professionals que no deixen de ser persones. S’ha reconegut possibles errors i manca de seguiment del protocol en els diferents casos però la mala sort ha fet que esdevinguessin massa seguits i en un període molt sensible a nivell mediàtic.
El veritable neguit és la concepció que es pot transmetre d’aquest cos i, també, les repercusions dels seus càrrecs polítics, com explicà molt bé, altra vegada, Vicent Partal en el seu recent article.

Tot això començà, per a mi, en la formació de l’actual govern de la Generalitat. En la formació del primer tripartit, ERC es presentà com la clau per dormar govern gràcies al seu salt establint-se com a tercera força política. És cert, tenien la clau. Però es van trobar amb molts panys canviats, sobretot per la submissió a Madrid.
Posteriorment, l’arribada de Montilla al govern va venir acompanyada per l’augment d’IC, gràcies al traspàs de vots. El partit de Joan Saura volgué aprofitar l’oportunitat per reivindicar el seu pes dins del govern i trià una cartera potent com la d’Interior, amb el seu cap com a conseller i substituïnt una figura important com Montserrat Tura, que va saber portar la conselleria durant el temps que l’encapçalà i deixà el llistó força alt per l’ecosocialista Saura.
El més fàcil, ara, seria llençar-se amb els queixals afilats sobre el conseller d’Interior per la seva gestió. Només cal recordar el seu anunci electoral, que diu més o menys si recordo bé: "Fa cinc anys deien que erem petits. Ara som al govern i es nota". I tant que es nota…

Però aquesta seria la via fàcil. Reconec que quan s’anuncià el nou govern vaig pensar que IC ho posava molt fàcil perquè a la primera de canvi els fessin saltar del govern com passà anteriorment amb ERC. Potser Interior era massa. Una cartera important, sí. Però també molta responsabilitat i moltes coses per lligar. I des del primer dia ja van sortir comentaris sobre la posició política del seu cap i alguns d’aquests temes: els okupes, la seguretat ciutadana, posició davant les drogues,…
Però no hem de perdre de vista que aquesta va ser una aposta agosarada i que calia temps per reafirmar-la. IC ja havia pagat algun plat en la legislatura anterior amb carteres menors. Tocava demostrar que podien governar -com indicaren les urnes- i què millor que portar Interior. Igual que qualsevol altre partit, calia donar un marge per veure com se’n sortien. Aquests fets esdevinguts de manera seguida no han ajudat a asentar el paper de la conselleria però tampoc no és el més idoni en aquest momet passar a l’extrem oposat i demanar caps. Suposo que electoralment, amb més o menys mesura, ja es pagarà un preu en els comicis d’aquest diumenge. No cal més.
El que sí és cert és que ens trobem amb un important toc d’atenció per poder rectificar i que els Mossos esdevinguin el cos que desitjem i que l’agosarada aposta d’Interior encara pugui sorgir efecte. Temps al temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!