UN TAPÍS DE CORS IRISATS
Un tapís de cors irisats,
que du el del meu cor dissident,
que vessa i vol estima,
marcat per la diversitat
de pells, vides i volers,
és al racó més bell de la vitrina.
Aquells crits multicolors
ornaven la vesprada grisa,
ensenyes irisades al vent
pintaven els fums de la idiotesa,
una dansa de braços i mans
en lluita i pregària de tendresa,
una festa de posats alliberats
sense la faixa de la por apresa.
A.P., juny 2024, Bétera (Camp de Túria).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!