Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

14 de desembre de 2020
0 comentaris

Recordant el pare amb un poema d’Estellés i un resum de l’oratge de la passada tardor climàtica del 2020.


-Pare, què és eixe núvol tan gran?
-És la manega d’una “tronà” que s’acosta.
-Afanyat, fill, que està a punt de ploure.
-Com ho saps això, pare?
-Pel llevant que fa i la negror que ve.

Fa una dècada que cap a la fi de novembre mon pare em va deixar. Venia de passejar-se fins al camp d’un amic, que l’havia convidat a emportar-se un grapat dels últims caquis que li quedaven, quan ja a prop de casa el cor li va fallar. Callat, aplomat i molt treballador, fou un llaurador de l’Horta de València, que portava el tros del sogre –i en acabant de la dona– i feinejava de jornaler, que és el que més li agradava, perquè hi rebia els diners i els compliments que li mancaven de la família política. D’ell em vingué l’afició de conèixer l’oratge que fa cada dia i el dels dies vinents; una predicció cabdal per al seu ofici, tan dependent dels “capricis” de la natura. En homenatge a la seua persona, viva en el record, he volgut transcriure uns versos d’Estellés, que dedica al seu pare llaurador i evoca pobles, ambients i costums de l’Horta que ben bé podria fer meus, perquè també els he viscuts. Un poema ben parit, com molts del seus, que em porta a l’enyorament i em commou especialment.

ASSAIG D’ELEGIA

Pare, et recorde, tan discret. Voldria
més que paraules, escollir silencis,
un llarg silenci de finestra oberta
des d’on es veuen els dacsars, polsosos,
des d’on s’albiren alqueries, sendes,
llocs on fores infant, fores feliç,
dies d’autumne i primavera, canyes,
aquelles flors del magraner de sobte,
entre l’alfals les terreroles, una
pedra fa pont del reguerol, les llargues
nits de l’hivern, per les panolles rates,
el vent que entrava per l’escletxa, fred,
l’infant que fores, de prunyons i fred.
A l’estable, hi havia les vedelles;
i en un muntó, l’arena per al jaç,
aquella arena de la malva-rosa
que duien els carros pels camins de l’horta,
vora l’ermita del Camí de Vera.
Veig Borbotó, Benifaraig, Carpesa;
i et veig que tornes de la mort, lentíssim,
entre el prestigi de la pols, els èlitres,
i intensifiques el crepuscle, atònit.
Lladren els gossos a les alqueries
entre els geranis i els gesmils, les parres.
Però tu escoltes l’arribada fèrtil
de l’aigua als solcs i les collites, pare.

Vicent Andrés Estellés, “Escrits del Castell”, 1980.

…………………………………………………………………………………………………………………………….

Vista de la serra d’Espadà (Alt Millars-Alt Palància-Plana Baixa) el bell dia que acomiadàvem la tardor climàtica, 30/11/2020.

Ja ho diu la dita: “A la tardor, ni fred ni calor”. Aquest 2020, en el meu punt d’observació situat al sud-est del Camp de Túria, ens ha deixat una tardor de mitjana normal quant a la seua meteorologia, amb les irregularitats típiques del nostre clima. Una normalitat que contrasta amb la crisi sanitària i econòmica de moltes famílies, la qual ens ha portat aquest cicle solar que sempre recordarem com l’any de la pandèmia, que se suma a les inclemències que l’injust sistema capitalista prodiga a les classes més empobrides.

Les dades calculades de la darrera tardor climàtica (trimestre amb descens de la temperatura, que aplega les dades corresponents als mesos de setembre, octubre i novembre) assenyalen una estació pràcticament normal quant a temperatura i força del vent, i pluja lleugerament superior a la normal (gràcies als episodis de llevantades amb fred en altura de novembre), sense cap singularitat registrada destacable. Dades que podeu veure al quadre-resum adjunt.

Quant a l’històric de dades de la tardor climàtica de què dispose (12 anys per a la temperatura i 23 per a la pluja) en el meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’observa que la temperatura segueix una tendència pràcticament estable (línia verda de la recta de regressió), que se situa al voltant d’0,7º C per damunt del patró (línia fosca discontínua); estabilitat que també s’observa en la pluja total replegada (línia fúcsia de la recta de regressió), amb una major irregularitat que la variable anterior; línia de tendència que se situa gairebé en línia amb el patró (línia fosca discontínua). Ens mantenim, doncs, sense canvis importants respecte de les anàlisis històriques dels darrers anys. Aquestes conclusions són aproximades, perquè el patró triat (observatori de l’aeroport de Manises), malgrat la relativa proximitat entre observatoris (10 km), és una referència aproximada i podria no ajustar-se bé a les característiques climàtiques de l’indret de mesura. A més, hem de tenir en compte que el període considerat en el patró, per a fer la comparança, és la darrera trentena del segle passat, anys del 1971 al 2000.

Si us ve de gust, podeu complementar aquesta informació amb la que podeu trobar en altres apunts d’aquest mateix blog, a l’apartat de “meteorologia”.

M’acomiade amb les previsions meteorològiques per a aquest hivern climàtic que ara comença: Segons AEMet, a la franja est de la península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes superiors a les normals i precipitacions acumulades normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010). Si aquestes previsions són certes, el fred intens amb què hem començat desembre ha de tenir els dies comptats.

Salut i bona meteorologia d’hivern.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.