“Quan no plou per l’Agost, pateix el camp i pateix el bosc”. Una dita que resumeix la meua decepció pel que fa al meteor de la pluja durant aquest Agost. Els qui vivim en aquestes contrades sabem que, a partir de la segona setmana d’Agost, l’oratge comença a moure’s, comença a augmentar la probabilitat que ens visiten pertorbacions atmosfèriques, com les gotes fredes, que ens porten aigua al nostre assedegat país i, de passada, poder gaudir de l’espectacle de la natura que això suposa pels aficionats a la meteorologia.
Els qui viviu a comarques més al nord o més a l’est mar enllà, i fins i tot algunes de més al sud, us sorprendrà una mica el que acabe de dir; perquè vosaltres heu tingut més sort durant aquest mes. Recorde una primera pertorbació la segona setmana, que arribà a deixar precipitacions significatives —tot i que localitzades— a les comarques de Castelló, però sobretot a la Safor i la Marina, amb més de 50 litres/ m2 al Cap de la Nau. Després, la tercera setmana fou bastant més productiva quant a pluja, però ho fou sobretot al Principat i a les Illes, no pas ací. Vivim en un país allargassat bastant heterogeni.
Les temperatures al Camp de Túria han estat les normals per al mes en què estàvem: altes en valors absoluts, però sobretot altes quant a sensació de calor —allò que anomenen xafogor, basca o botorn—, degut a l’alta humitat provocada per la proximitat de la Mediterrània, que per aquestes dates arriba al seu màxim de temperatura i, doncs, d’evaporació. És normal que algunes nits d’Agost —sobretot a ciutat— no es puga dormir si no tens aire condicionat. També és costum que en aquest mes l’oratge ens oferesca alguna ponentada, amb vents reescalfats i secs després del seu pas per l’altiplà castellà, i aquest any n’hem tingudes dues d’insuportables, la del dia de st. Llorenç —“Llorenç” li diu al sol la gent del meu poble— i sobretot la segona, on dimarts 26 se superaren els 40º C al golf de València. La saviesa popular ens recorda que no hem d’eixir al carrer els migdies d’Agost: “Ni a l’agost caminar ni al Desembre navegar”, “Migdia d’Agost emborratxa més que el most”…
Quant al vent, amb domini del Llevant produït per les marinades mitigadores de la calor, no ens ha portat cap novetat respecte a allò que esperàvem a aquest lloc del país, com no siga que aquest any ha bufat amb menys força que altres anys.
Ara tenim l’atmosfera en el seu punt més dolç per descarregar pluja (saturada com es troba d’humitat i ben calenta); tan sols li falta el fred en altura. Per això, restem esperant que ens visite alguna “gota freda”, tot desitjant, obviament, que no faça mal a ningú.
Heus ací l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació durant el mes d’Agost proppassat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables:
A) TEMPERATURA (a la foto de la dreta, una excursió per la marjal a ple Estiu, cap a les 6 de la vesprada, amb un sol que rostia les pedres):
B) PLUJA: (a la imatge de la dreta, previsió de l’AEMET per a les temperatures del dia 16 en altura -500 hPa-, que ens dóna la forma típica de “V”, que -quan és freda- acostuma a ser bastant activa pel flanc Est; però que aleshores ens passà massa fregant, fent que tan sols ens tocara la base de la “V”. Una “premonició” de com afectarà els valencians la “V” prevista per a l’Onze de Setembre?)
C) VENT: (a la foto de la dreta, núvols rogencs a la posta de sol del dia de st. Llorenç, que, en aquest cas, indicaven vent -“Cel rogenc, pluja o vent“)
Si us agrada la calor, encara teniu Setembre i bona part d’Octubre. A passar-ho bé, amics!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!