Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

7 de desembre de 2020
0 comentaris

“Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals”. De confederalisme democràtic, ciclons tropicals i meteorologia de novembre, 2020, des del Camp de Túria.

Soc conscient de la variabilitat climatològica del nostre petit país, estret però allargat, que fa difícil extrapolar les dades d’una comarca a la resta del territori. Reconec que, posem per cas, a un habitant d’una contrada muntanyenca de l’interior no li és gaire interessant saber com ha anat l’oratge a la plana litoral. El meu abast observacional és massa puntual i a tot estirar puc referir-me al terme de Bétera o a la comarca prelitoral valenciana del Camp de Túria, que sempre cite a la capçalera. Aquest fet, les limitacions del que podem abastar amb un coneixement més profund, el podem aplicar a força més camps que no a la meteorologia o la climatologia; estic pensant en una activitat tan fonamental com l’autogovern de la col·lectivitat de persones amb què convivim més a prop, i ho faig dins d’un paradigma de diàleg, solidaritat i democràcia real –directa o delegada, no la representativa o formal actual, que està muntada perquè no mane el poble–; democràcia autèntica que demana decisions col·lectives freqüents i ben informades per a tots els assumptes importants, l’encert de les quals implica un coneixement de la situació real i les opcions disponibles a l’abast; cosa que, sense gaires intermediaris interessats, sols es pot fer a nivell micro, en societats de nivell municipal amb pocs milers d’habitants. Si hi aprofundim una mica, veurem que una democràcia real requereix un model d’organització política del tipus confederalisme democràtic o municipalisme llibertari, que limita la funció de l’Estat a l’estrictament necessari. Com és, doncs, que gairebé no se’n parla, quan sovint s’escolta repetir ací i allà el mot democràcia? A qui li interessa buidar-lo de contingut?

Continuant amb la meteorologia de la meua comarca, hem acomiadat un novembre càlid, amb el fred com cal arribant avançada la tercera setmana -quan fa tan sols unes dècades ho feia un mes abans–; però ben plujós, com el de fa dos anys, que, amb la inevitable irregularitat pluviomètrica del nostre clima, ens permet assegurar, si més no, un balanç anual positiu pel que fa a la pluja en aquest any de pandèmia, amb els consegüents efectes positius per a la vegetació i la recàrrega d’aqüífers. Sé que el refrany que he triat per capçalera, “Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals”, és relativament cert per als companys agricultors; ja que depèn dels conreus que tinguen al seu camp. Bo per als que hi hagen sembrat fa poc i els conreus de secà, i potser no tant per als cítrics i els conreus d’horta. De fet, les pluges torrencials amb pedra que descarregaven sobretot a les dues Riberes i la Safor, durant l’episodi de començament de mes, hi van fer malbé prou collites i infraestructures agràries. En canvi, el darrer episodi, amb especial incidència a les comarques interiors del País Valencià, ha sigut més benigne en general.

Ampliant el focus meteorològic a l’àrea tropical entre Amèrica i Europa, hem de saber que de juny a novembre s’esdevé la temporada normal de ciclons tropicals a l’Atlàntic, que any rere any segueix marcant rècords. Amb 30 tempestes tropicals, 13 huracans i 6 huracans majors, tant pel nombre com per la categoria assolida o l’acostament al continent, aquesta del 2020 ha estat de les més actives registrades; rècords que se succeeixen gairebé any rere any durant aquest segle, amb un màxim encara no superat en 2005. També ha estat la temporada que ha presentat més tempestes primerenques des que es tenen registres fiables (mitjan segle XIX). A més a més, per cinquè any consecutiu s’ha registrat el major nombre de tempestes tropicals fora de temporada. Els meteoròlegs i climatòlegs atribueixen aquesta activitat extraordinària d’enguany al fenomen cíclic climàtic anomenat La Niña o fase freda d’El Niño/ Oscil·lació del Sud, que dura uns mesos i es presenta cada 4 anys de mitjana, amb una variabilitat que oscil·la entre 2 i 7 anys. Tanmateix, aquesta assiduïtat actual, quant a l’excepcionalitat d’aquest fenòmens tempestuosos tropicals, també s’associa amb l’escalfament  global; si no clarament en l’augment del seu nombre, sí en l’increment de la seua severitat i l’acostament progressiu, d’aquests monstres tempestuosos, cap al nord i cap a l’est, a tocar de les illes atlàntiques properes a la península Ibèrica i més ençà, reflex de l’ampliació progressiva de les àrees tropicals, causada pel canvi climàtic antropogènic. Segons la NOAA nord-americana, els ciclons tropicals s’estan acostant cap als pols de l’ordre d’uns 50 km per dècada, un moviment equivalent a la dilatació observada en les franges tropicals.

Vista de la serra Calderona amb pluja des de Bétera (Camp de Túria), 04/11/2020.

Passant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer novembre, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 44 (1 dia): Començàvem amb un dia de Tots Sants completament atípic, amb una bombolla d’aire càlid que feia pujar els termòmetres fins als 25º C; un oratge d’anar a migdia en mànega curta. 

Setmana 45: Després d’un dilluns continuació de l’oratge càlid de diumenge, dimarts, 3, començava el canvi anunciat, amb un dia força ennuvolat i algun plugim. A partir de dimecres, 4, la situació d’inestabilitat prevista evolucionava així: primer, un front, que restava pràcticament estacionari al centre peninsular, circulava de sud-oest a nord-est, aproximant-se a poc a poc al Mediterrani; per altra banda el vent de mar es reforçava en desplaçar-se cap al nord el centre d’altes pressions situat a les Açores i formar-se una depressió al sud-est peninsular, mentre a les capes altres de la troposfera es despenjava una bombolla d’aire fred, que, malgrat que no ens tocava de ple, ens enviava tàlvegs actius, que asseguraven la inestabilitat i la pluja a les nostres comarques. El resultat foren 72 mm replegats entre dimecres, 4, i sobretot dijous, 5, al meu observatori. A destacar la formació dijous d’un potent tren convectiu afectant sobretot les comarques de la Ribera i la Safor, on s’arreplegaven entre 300 i 400 mm i escaig (dades d’AVaMet). Dissabte, 7, a les 6 del matí, amb el pas pel sud-oest d’un front fred actiu amb reflex en altura, associat a una profunda depressió amb centre a Galícia, i un reforçament del vent de llevant, abans de canviar a nord, descarregava un fort i curt ruixat, que em deixava uns altres 14 mm ben bons, i la temperatura baixava 5º C de colp (de 19 a 14º C). Durant el matí, el pas de núvols carregats de pluja deixaven uns altres 2 mm al recompte mensual.                      

Setmana 46: Entràvem en una situació monòtona d’altes pressions amb pantà baromètric, és a dir, pràcticament sense vent, amb la presència d’aire càlid en les capes mitjanes i altes de la troposfera, que donava temperatures primaverals: mínimes al voltant dels 10º C i màximes dels 20º C. Les altes humitats relatives i la inversió tèrmica produïen rosades copioses i bancs de boira  a les fondalades. Divendres, 13, una baixa relativa enfront de les costes valencianes, que empentava una miqueta de vent de mar, i una presència d’aire més fresc en altura, ens donaven nuvolositat abundant, però poc desenvolupada. Cap de setmana de canvi d’oratge amb circulació de ponent i entrades de masses d’aire més càlides, amb un dissabte, 14, de transició, amb intervals de núvols per l’acostament d’un tàlveg actiu en altura i una successió de plugims, tan minsos que no ho arribaren a notar els pluviòmetres. Diumenge, 15, amb 14º C de mínima i 23º C de màxima, bufava vent de garbí de fins a 40 km/ h i replegava 0,2 mm probablement de rosada.

Setmana 47: Continuació de l’oratge primaveral de diumenge pel domini anticiclònic en superfície i entrada d’aire càlid en altura. Dilluns, 16, mínima de 16º C i màxima de 23º C. A poc a poc, però, amb la major obliqüitat dels raigs solars i l’allargament de les nits, el fred avançava lentament. A partir de divendres, 20, una entrada d’aire una mica més fred en altura, però sobretot un corrent de nord en superfície amb origen en el nostre subcontinent (que es formava entre un fort anticicló situat al golf de Biscaia i una depressió cap a Itàlia), ens portaven un ambient més normal per a les dates en què estàvem. Dissabte, 21, la mínima fou una mica inferior als 7º C i la màxima una mica superior als 17º C, i començàvem a fer servir la calefacció de forma més continua, quan antany ho fèiem un mes abans.

Setmana 48 : Començàvem setmana com deixàvem l’anterior, amb altes pressions, temps estable, vents fluixos de direcció variable, rosades abundants i inversions tèrmiques nocturnes. El canvi d’oratge arribava a mitjan setmana, amb l’acostament d’una bombolla d’aire fred en altura, que s’havia format en despenjar-se una mànega del corrent en jet polar fins al sud-oest de Portugal, recargolar-se i aïllar-se finalment. Aquesta massa d’aire freda, que dimecres, 25, ens donava 6º C de mínima, tot i afeblir-se, s’ajuntava al damunt nostre amb un corrent de vent de mar, que era empentat per un fort anticicló situat al centre d’Europa i una depressió que s’aprofundia mentre resseguia de sud a nord tota la costa mediterrània peninsular; combinació típica d’inestabilitat atmosfèrica amb pluges abundants al nostre país. Aquesta vegada li va tocar “la grossa” a les comarques interiors centrals valencianes, on en punts de la Plana d’Utiel-Requena se superaven els 150 mm (dades d’AVaMet). Al meu observatori replegava 11 mm dijous, 26, i 35 mm divendres, 27; mentre en altres punts de la meua comarca, concretament a Vilamarxant, s’acostaven als 100 mm, pluja recollida sobretot la segona jornada. Quant a la gregalada, a migdia de divendres assolia colps de fins a 59 km/ h. Acomiadàvem l’última setmana completa de novembre amb núvols i clars, i estabilització progressiva de l’oratge.

Setmana 49 (1 dia): Comiat anticiclònic, amb sol radiant, vent en calma, temperatures primaverals (mínima de 8º C i màxima de 19º C) i rosada nocturna. Un dia que aprofitàrem per eixir a muntanya.

Vista d’Aín (Plana Baixa) el 30/11/2020, un dia assolellat i primaveral.

Passant a resumir les dades meteorològiques d’aquest novembre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 14,7º C, 1,3º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura entre observatoris) per a un mes de novembre.

Pluja recollida = 136,6 mm, un 153 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a novembre. Així, a aquestes alçades d’any, el balanç pluviomètric anual augmenta el superàvit fins al 21,8 %, que quasi ens assegura un 2020 en positiu, i el balanç de l’any hidrològic 2020-2021, que comença a comptar des de setembre, capgira la tendència i es posa en positiu, amb un lleuger superàvit del 7 %.

Vent: Intensitat mitjana = 4,3 km/ h, 0,5 km/ h superior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en novembre. Direcció dominant de l’Oest (WSW), la més habitual al meu observatori en novembre (WSW = 58 %, W = 25 %, NNW = 8 %, SE = 8 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Bones festes de Nadal i Cap d’Any, sense saltar-nos les mesures d’higiene i distanciament que calen per a aturar entre tots la pandèmia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.