Observar, llegir, escriure

Què us haig de dir d’aquest Juliol, si heu sentit com jo i a tot arreu del país la calor, que ha pegat de valent com mai? No sols ha estat la temperatura la que s’ha enfilat, sinó també la humitat, combinació que ha donat una basca persistent que ausades que feia anys que no recordàvem en una primera quinzena de Juliol; sinó més aviat a l’Agost, quan la mar esdevé més calenta i l’evaporació més forta. Ha estat un Juliol de canícula sense excepcions que durassen més d’un dia sencer.

Efectivament, tot i que sabem que “Pel Juliol, set i calor”, aquest d’enguany ha batut rècords de temperatura mitjana a les nostres comarques i, doncs, a l’indret on recull les dades que us mostraré ací: La Conarda de Bétera, comarca del Camp de Túria. A grans trets us diré que ha estat força més càlid del que marca la sèrie oficial de l’observatori més proper, com preveia l’AEMet per aquest Estiu. La pluja ha estat quasi ajustada a la normal, a base de tronades, amb més parell elèctric que no pas aigua (“Pel Juliol, molt soroll i no plou”); però me n’he alegrat; ja que Juliol és un dels mesos més eixuts de l’any. 

La calor ha estat immisericorde (“Al Juliol, pobres dels qui són al sol”) quasi des del primer dia –per influència de la tercera onada de calor de l’any–. (Aquesta vegada no vull fer afermament en la possibilitat que aquesta anomalia tèrmica haja estat deguda al canvi climàtic antropogènic; perquè hi ha hagut experts que ho han assegurat aquests dies i amb això n’hi ha prou.) Ha estat un Juliol feixuc de passar per als qui no suporten la calor, especialment per als més vells, que no poden o volen (ma mare n’és una) invertir en recursos per refrescar artificialment l’ambient. Potser ens hem fet massa còmodes i ma mare tinga raó (“Pel Juliol és normal beure, suar i la fresca buscar”). Sense oblidar que el millor d’aquest temps canicular és poder anar sense roba i banyar-se tothora, si un vol i pot (“Qui no es banya pel juliol, no ho fa quan vol”), si bé entenc que és més aviat cosa de joves (“En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena”).

Un resum resumit de l’oratge que hem tingut, abans de començar amb les dades setmanals, és aquest:

– Temperatura 2,4º C per damunt de la mitjana oficial per a l’indret.

– Pluja gairebé igual a la mitjana oficial: 16 mm (2 mm per damunt).

– Vent 1,5 km/ h inferior a la mitjana de 7 anys al meu observatori i direcció dominant de l’Est, l’habitual al litoral i prelitoral del nostre país, tractant-se d’un mes d’Estiu climàtic.

Setmana 27 (5 dies):  Dijous, 2, passada d’una àrea inestable (una baixa en superfície i una dorsal relativament freda en altura) que va donar vent fort de Llevant (i la màxima intensitat del mes: 54,7 km/ h) i núvols sense gaire precipitació. Ambient càlid i humit, més bascós del que acostuma a ser normal a començaments de Juliol. Diumenge, 5, inici de la 3ª onada de calor de l’any, assolint-se 35º C de màxima.

Setmana 28: Continuació de l’entrada de vent càlid nord-africà, que va donar la màxima del mes, vora 39º C, dimarts, 7, a les 11 hores UTC, just abans de moure la marinada de Llevant d’aquell dia. Aquesta calorada fou d’excepció a les comarques del sud valencià (especialment La Ribera Alta i la Costera), en superar-se els 45º C per una entrada sostinguda de Llebeig, impulsat per una baixa relativa. Les nits del 7 al 8 i fins el dia 11 foren d’insomni, perquè la temperatura de xafogor superava els 25º C (mínimes de 23 a 25º C i humitat relativa per damunt dels 85º C, el que s’anomenen “nits tropicals”, –quan se superen els 20º C– o “nits equatorials” –quan se’n superen els 25º C–. Dissabte, 11, fou el pitjor, en no poder refrescar-se de nit pels núvols abundants que s’estancaren a prop de la costa i al prelitoral, per una entrada sostinguda de vent de Llevant.

Setmana 29: L’onada de calor es perllongà fina a la meitat de la setmana, sobretot a les comarques de més al sud (veies com s’assolien dia rere dia fins a 40º C i més). Ací, tinguérem més sort, perquè les marinades aconseguien suavitzar-la. Aquells dies s’anaven sabent els rècords de temperatura assolits durant l’episodi càlid, que en alguns casos fou la més alta enregistrada en un mes de Juliol des que es tenen dades. A més, alguns organismes (WWF) avisaven que tanta calor no era normal i apuntaven al canvi climàtic antropogènic com la causa del desgavell. 

Setmana 30: La nit de dilluns a dimarts fou molt xafogosa (24-25º C i 90 % d’Humitat Rª). Dimecres, 22, tinguérem una bona sorpresa, perquè es formà una supertempesta (causada, segons la meua interpretació dels mapes del temps previst –en concret els d’isotermes a 300 hPa–, per una combinació d’una baixa en superfície i l’acostament d’una dorsal freda a bastant altura) que evolucionà des del centre de la península Ibèrica cap a l’Est. Ací, entre les 17 i les 19 hores UTC, descarregaren vora 13 mm (màxima precipitació diària), amb una intensitat màxima de 55 mm/ h i força descàrregues elèctriques. La nit posterior al ruixat fou fresqueta; però fins ací ens arribà la sort, perquè les següents (dies 24 a 25 i 25 a 26) tornà la xafogor i l’ambient tropical/ equatorial (24-25º C i 90 % d’Humitat Rª). No debades ja ens trobàvem a l’anomenada canícula, el període oficialment més càlid de l’any. Ara ja no valia queixar-nos-en, doncs. 

Setmana 31 (5 dies): Continuació de l’estabilitat canicular i nit xafogoses fins dijous (25º C y 90 % d’Humitat Rª). Les nits tropicals –i les dificultats per a dormir que comporten– han sigut aclapadorament majoritàries en tot el mes (com es pot veure en el quadre resum que adjunte). Divendres inestabilització de l’atmosfera, clàssica de l’Estiu, amb una baixa relativa al centre de la península y aproximació d’una dorsal (al mapa de geopotencial a nivells alts, la part frontal d’una isoterma en forma de “V”) relativament freda en altura amb vent de Llevant. Més rebombori de trons i llamps que no pas pluja. Tot i que descarregà de valent –fins i tot amb pedra– una mica més al Nord de la serra Calderona; més al Sud, on nosaltres hi vivim, quatre gotes mal comptades; si bé molt agraïdes pel refrescament aconseguit durant bona cosa d’hores. De fet, a la darrera hora (24 hores UTC) del mes es va atènyer la temperatura mínima d’aquest: 19,4º C.

Com sempre, tot seguit us deixe l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació d’aficionat, situada a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), durant el mes de Juliol proppassat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables. 

De bell nou, bones vacances!, si les teniu. A casa o a on les passeu, que siguen bones. Carpe diem!