Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

22 de desembre de 2016
2 comentaris

Nadala laica per al solstici d’hivern.

L’astronomia és una ciència que esdevé cabdal a l’hora d’entendre la meteorologia de les diverses estacions de l’any. De fet, aquestes vénen marcades per la posició del Sol a l’hemisferi considerat. Les fites astronòmics que marquen les estacions al nostre planeta són els equinoccis i els solsticis. Així, l’hivern a l’hemisferi nord s’inicia al desembre, a partir de l’esdeveniment astronòmic anomenat solstici d’hivern. Això pel que fa a les estacions que tots coneguem; tanmateix els meteoròlegs fan servir sovint uns altres períodes estacionals, bastant propers a aquests, però basats en mesos sencers; per exemple, hom considera com a “hivern climàtic” el període de temps que abraça els mesos de desembre, gener i febrer.

Per altra banda, la ciència matemàtica genera un llenguatge que, mitjançant el raonament lògic, ens permet plantejar i resoldre problemes de la vida de la forma menys ambigua possible, establint conclusions necessàries (Peirce, 1998); per la qual cosa, junt amb el llenguatge de les paraules i els sons, el llenguatge dels números ha estat i és un mitjà imprescindible per al desenvolupament del mètode científic i de les ciències en general, i, doncs, un element fonamental per al gaudi del coneixement, mitjançant la precisió, simplicitat, simetria, harmonia i, doncs, claredat i bellesa, que ens forneix.

Ara que s’acosta la data del solstici d’hivern, m’agradaria presentar-vos les dades que sobre aquest esdeveniment ens mostra l’astronomia, transformades en diversos números i una gràfica d’una senzillesa i diafanitat evidents, amb el propòsit de donar una visió laica de la diada nadalenca, que servesca de contrapès a l’encara aclaparadora presència del mite religiós a la nostra societat.

Un dels rellotges de sol d'Otos (Vall d'Albaida) marcant el punt del solstici d'hivern, el qual vaig tenir el plaer de visitar el proppassat 10/12/2016 amb altres companys blogaires.
Un dels rellotges de sol d’Otos (Vall d’Albaida) marcant el punt del solstici d’hivern, el qual vaig tenir el plaer de visitar el proppassat 10/12/2016 amb altres companys blogaires.

El 25 de desembre com a festa del naixement del déu dels cristians és una data triada “ad hoc” pels manaires d’aquesta associació esotèrica d’infausta memòria i molt probablement a l’Edat Mitjana. Ho feren per tal que els pobles sota el seu domini substituïssen les festes paganes que encara se celebraven al voltant del solstici d’hivern, com a residu de les “Saturnalia” romanes, i que els hi restaven poder.

El “naixement” que realment es produeix al voltant d’aquestes dates i al nostre hemisferi és el de l’astre que ens calfa i enllumena, el Sol, que en el seu cicle anual i com a resultat del moviment del nostre planeta al seu voltant i de la inclinació del nostre eix de rotació, passa pel període de més ocultació i menys eficiència tèrmica (per l’obliqüitat amb què ens arriben els seu raigs). Aquest període s’anomena solstici d’hivern, on “solstici” és una paraula d’origen llatí que significa ’sol quiet’.

En efecte, durant els set dies que van del 18 i el 24 de desembre el Sol descriu al nostre horitzó gairebé la mateixa corba i ix i es pon gairebé a les mateixes hores; podem dir, llavors, que roman quiet. I és precisament a partir del dia 25 quan les hores diürnes comencen a créixer i renaix un nou cicle solar. La gràfica que ara us mostraré, amb el minuts de llum solar al llarg de desembre del 2016, corresponen exactament al lloc on visc i són la prova fefaent que això que us he dit és així arreu de l’hemisferi nord, que és on fa segles es van crear el mites, religiosos o pagans, del Nadal.

(Font: elaboració pròpia amb dades de la meua estació meteorològica.)
(Font: elaboració pròpia amb dades de la meua estació meteorològica.)

I per a comiat, ací us deixe una mena de “nadala” laica que he compost a corre-cuita en homenatge al solstici d’hivern, que ens convida a celebrar-lo com cal, però sense deixar-nos “abduir” per les celebracions religioses tradicionals, que, sovint empeltades de disbauxa, mai no han pogut amagar-nos el seu origen pagà:

Una cançoneta nova vos vaig a cantar
sobre el naixement de l’astre sideral
que ens dóna vida, llum i escalfor
i és adorat com a déu nostre senyor.

Els qui encara no s’han fet grans creuen
que la nit de Nadal en un pessebre nasqué
un tal Jesuset, que per salvar-nos vingué
i per això se n’alegren, s’afarten i beuen
i dolces nadales li canten al màgic xiquet.

Els més vells saben que tots els Nadals
comencen a créixer les hores de sol
per salvar-nos del fred, la fam i la mort
que els antics festejaven a les Saturnals,
contents del que creien com a gran sort.

Il.luminats per la ciència més tard sabérem
que els antics pagans tenien molta raó
no per qüestió de màgia ni tampoc de sort
sinó d’unes lleis que els més savis tragueren
per poder viure lliures de superstició.

Mengem, cantem i ballem al solstici
perquè un any més s’acomplesca el prodigi
del començament d’un nou cicle solar
i així s’allargarà el dia i ens tornarem a escalfar.

Bones festes i feliç any nou!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Té raó en l’origèn pagà de la “festa” del Nadal. L’església apostata, en esdevenir Església d’Estat, va deixar a banda la Paraula de Déu per construir un sincretisme amb les creences que en cada moment són paradigmàtiques, amb la intenció de guanyar poder i sotmetre el poder civil a l’esclesiàstic (una expressió d’això pot ser el rerefons de la tradició de la “festa dels Reis”). En cap cas l’església apsotata majoritària (la católica romana) ha volgut una teocracia, ja que el que ha volgut -i vol- és el poder per a l’església, no que el poder de Déu sigui guía i model de vida. Aquest sincretisme es pot veure perfectament amb la deriva política pretesament progresista de l’impostor en cap de l’anomenada Santa Seu.
    El canvi del dia de repòs (santificat i beneit per Jehovà Déu) també va ser un canvi “ad hoc” per guanyar punts a l’imperi romà. El verdader dia beneit i santificat pel Senyor (el dissabte) va ser canviat pel diumenge, el “dia del [dèu] Sol” imperant a l’imperi romà. L’intent de transformar el dilluns com a primer dia de la semana comportaria que el diumenge sigui el “setè dia” de la semana, cosa que no té ni cap ni peus sota cap parametre lògic, ja sigui religiós o científic.
    El naixement de Jesús un 25 de desembre no té cap fonament bíblic [“En aquell mateix indret hi havia uns pastors que s’estaven al ras i feien torns de nit per guardar el seu ramat”, Evangeli segons Lluc, 2:8]. Culturalment, la majoria dels cristians -no tots, però- celebrem més o menys el Nadal el 25 de desembre com a festa de la [primera] vinguda de Déu sobre la terra prenent forma humana [“Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que tinguem vida per mitjà d’ell”, 1 Joan 4:9] (personalment, jo celebro el que podriem dir Nadal cada dia, sóc així d’infantil i ignorant!).

    Gràcies per la felicitació “laica”. Jo també el vull felicitar, i espero que Déu el beneeixi cada instant de la seva vida.
    Atentament

Respon a Monfort Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.