Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

6 d'abril de 2014
4 comentaris

Motivar per fer ciència

Aquestes lletres que ara escric vénen a tomb de la lectura del llibre que tot just he enllestit, “Cartes a un jove científic”, del famós biòleg i naturalista especialitzat en l’estudi de les formigues —mirmecòleg— Edward O. Wilson, que als seus 83 anys ha recollit en un volum una sèrie de cartes dirigides als estudiants joves que han triat la professió de científic, per tal d’engrescar-los a seguir el seu camí, mostrant-los, amb el seu exemple, les satisfaccions personals que hi trobaran al llarg de la vida i la necessitat que en té —d’ells— la societat i el món sencer. L’obra ha estat —encertadament— traduïda al català per Joandomènec Ros —catedràtic d’Ecologia de la UB— i editada per Rosa dels Vents amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ací, el doctor Wilson ens parla de com reeixir en el terreny de la ciència, de com ha de ser un bon científic, de desmitificar la importància de les matemàtiques per iniciar una carrera científica, de l’ètica científica, de preservar la biodiversitat del nostre planeta, de la incompatibilitat entre ciència i religió… I ho fa amb tot d’exemples reals de la seua vida, dedicada a estimar i conèixer millor el comportament de la natura viva.

Una obra força interessant per motivar a estudiar i a fer ciència. Llàstima que el concepte d’èxit que hi transmet, segons la meua lectura, estiga contaminat amb valors massa competitius, els quals, malgrat que cal tenir-los en compte si volem viure en les societats actuals, no em fan el pes. Potser deriven del seu concepte de sociobiologia, camp científic que l’autor va ajudar a crear, on la premissa fonamental és que el comportament social dels humans es deu al resultat de la seua evolució des del punt de vista darwinià. Tal vegada aquests valors deriven, per transmissió directa, de la societat americana on va nàixer i créixer —i viu encara—, bressol del capitalisme més descarnat. O són el resultat de totes dues influències alhora.

L’egoisme, l’agressivitat i la competitivitat com a valors suprems porten a la buidor i a l’aïllament. Personalment crec que l’èxit més important que podem trobar a la vida no és el guany econòmic ni el poder personal, sinó assolir alguna fita que contribuesca a millorar la societat, que aconseguesca fer avançar la seua llibertat, igualtat i/ o solidaritat; que promoga l’amor, la justícia, la veritat i/ o d’altres valors positius, que ens permeten viure millor a tots plegats. En altres paraules, cal que dominen els valors femenins enfront dels masculins. Com va dir Eric Fromm, el principi de l’amor és incompatible amb els valors de la societat capitalista. (Una ampliació d’aquesta reflexió la podeu trobar al meu article http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/253840)

Heus ací un breu resum d’alguns dels missatges més interessants que he trobat al llibre:

J    Desmitifica la importància de les matemàtiques per iniciar una carrera científica:

C     Per reeixir en ciència no cal que tingues uns fonaments matemàtics forts.

C     No has de preocupar-te si no en saps prou, perquè un talent real en matemàtiques és probablement hereditari.

C     És molt més fàcil per als científics adquirir la col·laboració de matemàtics —fonamentalment estadístics—, que per aquests trobar científics capaços d’usar les seues equacions.

C     Per a qualsevol científic, de qualsevol nivell de competència en matemàtiques, hi ha una disciplina científica per a la qual aquest nivell és suficient per assolir l’excel·lència.

J    Com són els millors científics:

C     Són més propensos a la introversió, poden ser afables o competidors, però sobretot són equitatius i oberts.

C     Han estat motivats quan eren joves (entre els 10 i els 20 anys) per un o més d’aquests arquetips: el viatge a una terra inexplorada, la recerca del tresor amagat, el bé contra el mal.

C     En ciència (i en qualsevol altra activitat que desenvolupem a la nostra vida) són de gran valor la valentia que sorgeix de la confiança en un mateix (sense arrogància!), d’una voluntat de prendre riscos però amb flexibilitat, de la falta de por a l’autoritat, d’una actitud mental que et prepare per prendre una nova direcció si et veus frustrat.

C     A l’innovador li desagrada la autoritat, o almenys que se li diga el que ha de fer. No és un líder. És un somiador, no una persona dinàmica. La seua atenció es desvia fàcilment. Li agrada sondejar, recol·lectar, manipular. Els seus companys de classe no diran mai que siga una persona amb grans probabilitats de triomfar. Busquen un problema per resoldre, un fenomen important que prèviament no s’havia tingut en compte, una connexió de causa i efecte que mai no s’havia imaginat.

C     El científic ideal pensa com un poeta i després treballa com un comptable. En els primers estadis de la creació, tant la literària com la científica, tot el que tenim al cap és una narració; un començament i un final imaginats, i una selecció de fragments que poden fer encaixar l’un amb l’altre.

C     El treball a la frontera del coneixement és el que defineix al geni, no el simple fet d’arribar-hi.

C     El científic ideal és llest només en un grau intermedi: suficientment brillant per veure què es pot fer, però no tant perquè s’avorresca fent-ho. Els genis que tenen un coeficient intel·lectual superior a 140 no treballen de científics, ho fan d’auditors o d’assessors fiscals.

D     Dissortadament, també l’enveja i la inseguretat figuren entre els impulsors de la innovació científica.

J    Com tenir èxit en ciència:

C     Has de tenir passió en allò que fas. Primer passió, després preparació. Alimenta-la amb el coneixement que la ment necessita per créixer. Canvia’t a un amor més gran si se’t presenta l’ocasió. No esperes que t’arribe l’amor estudiant cursos de ciències. Experimenta l’emoció del descobriment científic.

C     Has de fer-te un lloc en els àmbits menys sòlids de la recerca. Aparta’t del que tothom tria o està de moda. Has de tenir gosadia, però basada en un coneixement ben fonamentat. Per fer descobriments científics has de ser un expert en els temes que escometes.

C     Has de perseverar en el camí que has triat. Cada problema és una oportunitat. Com més difícil siga, més gran serà la importància de la seua solució.

C     Has de tenir una forta ètica del treball. El compromís amb una matèria requereix treball dur i continuat. Has de tenir capacitat per passar llargues hores d’estudi i de treball amb plaer. La satisfacció diària pel que fas serà una de les teues recompenses, junt amb l’estimació de persones a qui respectes i el reconeixement que el que fas beneficiarà la humanitat.

C     Has de tenir esperit emprenedor, ganes de provar quelcom que intimida, que t’has imaginat i que cap altra persona no ha pensat o no ha gosat dur a terme. On era l’aventura, quin era el somni?

C     No tingues por de fer experiments no controlats i ràpids (potinejar). També són molt productius. Es fan simplement per veure si pots fer que passe alguna cosa interessant. Fer experiments petits i informals és un esport excitant, i el risc de perdre el temps és petit.

C     Usa la tecnologia, però no l’estimes. Si la necessites, però la trobes ominosament difícil, recluta un col·laborador més ben preparat.

C     Aconsegueix un bon finançament. La biologia molecular i la biologia cel·lular varen assolir un fort impuls, entre altres motius per l’enorme finançament que reberen, atesa la seua evident importància per a la medicina.

C     Cerca la col·laboració d’altres científics.

J    Cerca la col·laboració de científics experts en altres branques:

C     El procés creatiu sorgeix i germina durant un temps en un cervell solitari. L’innovador que té èxit es veu afavorit per una afortunada combinació de talent i circumstàncies, i està condicionat per la família, els amics, els professors… i pels relats de grans científics i els seus descobriments. “Som com nans apujats a espatles de gegants”.

C     Google és la universitat del futur.

C     La ciència del futur serà cada vegada més el producte del pensament en equip, de diverses ments estretament relacionades.

C     A la frontera de la ciència moderna gairebé sempre es necessiten múltiples habilitats per fer que una nova idea fructifique. Qui faça falta perquè el projecte tinga èxit es converteix en col·laborador. Sovint aquest és un altre innovador. S’aconsegueix una massa crítica i s’intensifica la discussió. El projecte avança fins que s’aconsegueix un resultat original.

C     Innovador, col·laborador creatiu o facilitador… bé pots representar cadascun d’aquests papers en un moment o altre.

J    El món et necessita i molt:

C     La humanitat necessita més experts que tinguen la passió i l’amplitud de coneixements per saber què és el que cal cercar per començar.

C     La supervivència de la humanitat a llarg termini depèn de tenir respostes a aquestes preguntes i a moltes altres relacionades amb el nostre planeta. El temps s’acaba.

C     Necessitem un esforç científic més gran i molts més científics de totes les disciplines.

J    Aplica l’ètica científica:

C     Et situaran en un camp competitiu per al qual pots no trobar-te preparat emocionalment. Si tens èxit, tindràs competidors amables i competidors despietats. Com en els negocis.

D     Els descobriments originals són l’única cosa que compta. “Només ets tan bo com la gent diu que ets”.

C     Recomana un col·lega perquè li siguen concedits premis o una altra forma de reconeixement. Tanmateix, he de dir que és una forma d’altruisme relativament poc comuna entre científics (i entre altres professionals).

C     Un error simple en la informació o la conclusió es perdonarà si es corregeix públicament. El frau no es perdona mai, mai de la vida. El càstig és la mort professional: l’exili, i que mai més se’t torne a tenir confiança.

C     Si no estàs segur d’un resultat, repeteix el treball. Si no tens el temps o els recursos per fer-ho, abandona’l completament o passa’l a alguna altra persona. Si les teues dades són sòlides però no estàs segur de la conclusió, simplement digues-ho així.

C     Recorda que t’has dedicat a una carrera científica per, damunt de tot, buscar la veritat. La teua herència serà posada a prova i integrada a la resta de la ciència.

C     El saber científic no pot ser mai nociu per ell mateix; però, tal com la història ha demostrat, si és aplicat per ideòlegs, pot ser fatal.

C     Sigues un activista en la mesura que estimis necessari (i pots ser molt efectiu amb allò que coneixes), però no traeixes mai la confiança que (els altres t’han conferit per) la teua dedicació a l’empresa científica.

J    Incompatibilitat entre ciència i religió:

C     Ciència és el coneixement organitzat i comprovable del món real, en contraposició a les creences que la gent té provinents dels mites i de les supersticions. És una cultura d’il·luminacions dedicades a adquirir un coneixement objectiu.

C     El mètode científic ha estat, de manera consistent, millor que les creences religioses a l’hora d’explicar l’origen i el significat de la humanitat.

C     Els relats mítics són rics i conforten la ment dels creients, però cadascun d’ells contradiu tots els altres. I quan s’han posat a prova en el món real han demostrat, fins ara, estar equivocats, sempre equivocats.

C     La dificultat de dependre d’hipòtesis negatives per sostenir la ciència basada en la fe és que, si són errònies, també són molt vulnerables a la refutació definitiva. Amb una sola prova comprovable d’una causa real, física, es destrueix l’argumentació d’una causa sobrenatural. I, això, és el que ha estat una gran part de la història de la ciència, a mesura que s’ha anat desenvolupant, fenomen a fenomen. Cedint davant del coneixement naturalista del món real, la mà divina s’ha anat enretirant de mica en mica de gairebé tot l’espai i el temps. Les oportunitats que resten per trobar proves del sobrenatural s’estan acabant ràpidament.

 Bona lectura!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.