Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

18 de març de 2015
1 comentari

Medicina amb enganys

Ens convé conèixer una mica millor la rècula de comediants, bocamolls, pocavergonyes i aprofitats que omplen el món arreu on mirem i també en el seu vessant mèdic no científic. Si som massa càndids i no hi parem atenció, podem sortir ben escaldats, en la nostra butxaca i, el que és pitjor, en la nostra salut.

Estic parlant de les pseudomedicines, de les quals tracta el llibre que vull comentar ara: “Medicina sense enganys”, escrit per José Miguel Mulet i publicat per Pòrtic fa ben poques setmanes. L’autor és llicenciat en Química (un col·lega meu) i doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat de València, investigador i professor titular de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València i divulgador de temes relacionats amb la biotecnologia i l’alimentació. És membre de l’ARP-SAPC. Els seus llibres anteriors són “Comer sin Miedo” (Destino) i “Los productos naturales ¡vaya timo!” (Laetoli). Porta el blog “Tomates con genes”.

JM Mulet 1Amb el seu estil planer i amè, farcit de casos reals, avesat a escriure en blogs de pensament crític, l’autor ens endinsa en una bona mostra d’exemples d’aquestes falses medicines, de tot tipus i condició, com ara:  els abans famosos tests d’intel.ligència, la psicoanàlisi (la “clàssica” i els seus derivats, el lacanisme o la teràpia reichiana), la interpretació dels somnis,  les noves religions (i les velles, també) com la cienciologia o el grup “nova acròpolis”, les psicologies “positives” tipus el llibre de “El secret”, el “rebirthing” (una hiperventilació perillosa), la hipnosi (la que va més enllà de l’autosuggestió), el mètode “pedagògic” Waldorf (d’on deriven la biodinàmica i l’antroposofia), l’homeopatia (la reina de les impostures, pel seu èxit actual) i el seu “fill bord”, les flors de Bach, la subtil aromateràpia, la força invisible del “reiki”, la vella astrologia, el misteriós espiritisme, les aparentment serioses osteopatia i quiropràctica (aquesta darrera amb un perillós historial de lesions), la fitoteràpia (usada de forma irresponsable), la naturopatia (ausades quin nom més mal trobat!), la hidroteràpia (externa o interna, també amb aigua de mar), les esbojarrades gemmoteràpia i cromoteràpia, les “mil·lenàries” medicines xineses (l’acupuntura i altres faules com la reflexoteràpia o l’auriculoteràpia, o el shiatsu, versió “light” japonesa) o índies (l’aiurvèdica de l’Índia o el xamanisme del indis americans), la magnetoteràpia, la moderna i tòxica MMS (master mineral solution), els molt perillosos negacionistes (de les vacunes, de la sida), etc. Podem dir que “no deixa cap titella amb caparró”. Tota una “rua” de carnestoltes. Per a totes té una història que contar-nos, malauradament no sempre divertida, per fer-nos copsar millor les conseqüències de creure-hi cegament, per manca de sentit comú i/ o esperit crític. I ho fa sempre amb un to irònic, que ens ajuda a apaivagar la indignació a què ens mena la “presa de pèl” de tot plegat. La lectura del llibre és útil i recomanable.

Ciència vs pseudociènciaTot i valorar positivament l’obra, haig de fer-li alguns retrets, per altra banda normals, tot tenint en compte el pragmatisme i l’estil políticament correcte que s’hi respira, el qual tal vegada la faça més popular i llegidora, cosa desitjable, per altra banda.

El que més m’agradaria subratllar és que hi trobe massa enaltida la medicina científica, l’al·lopàtica (com li diuen alguns “alternatius”), perquè també té corrupció per donar i vendre. Per això, s’agraeix el títol secundari de l’obra; perquè matisa una mica el principal, al meu parer massa pretensiós i maniqueu.

És evident que les garanties que ofereix la medicina tradicional, basada en el mètode científic, en teràpies contrastades amb assajos clínics i molts anys d’aplicació del mètode d’assaig i error, no són pas comparables a la xerrameca i l’efecte placebo, de les falses medicines; però la seua praxis és força, força millorable. Per experiència pròpia no és gens recomanable anar al metge quan, gairebé sense escoltar-te ni fer-te proves, et recepte un grapat de medicines, que el més normal és que et senten malament i les hages de deixar ben aviat, quasi en haver començat el tractament. En acabant, no els hi vages amb reclamacions (sempre m’ha sobtat la relació anòmala proveïdor-client a l’àmbit sanitari). Per no parlar, cas de la medicina privada, de la “fotracà” de diners que s’embutxaca el “senyor” de la bata blanca, el qual, per no semblar abusiu i haver d’enrojolar-se una mica, deixa el cobrament a càrrec de la seua “hostessa-infermera-recepcionista”, això sí, amb un posat ben amable i somrient. Evidentment i malgrat aquest tracte fred i prepotent, mai no el canviaré pel d’un pseudometge bocamoll i il·luminat, per molt amable, “càlid” i “melós” que siga (conec un osteòpata “càlid” i un quiropràctic “fred”, tots dos iguals de cars i d’ineficaços).

estafaJo considere la medicina (l’única que mereix aquest nom, la científica) actual com un mal menor. I això no s’adiu massa bé amb frases com: “als Estats Units han aconseguit minimitzar la majoria de males pràctiques (de les farmacèutiques; pàg. 103)” o “Avui aquesta pràctica també està prohibida (el suborn de les farmacèutiques als metges; pàg. 103)” o Com s’esdevé amb qualsevol millora, han aparegut problemes o comportaments poc ètics que hem anat resolent i superant i que no han posat fi a la medicina; al contrari, l’han feta més forta (pàg. 110) o El que ho fa (la companyia farmacèutica) ens donarà alguna cosa que nosaltres necessitem per un preu que li permeti cobrir, al seu torn, les seves necessitats o, si té força èxit, comprar-se un cotxàs i un xalet de luxe”. Em sembla que, en aquest darrer cas, per les dades que circulen sobre la qüestió (veure el meu apunt: Compte amb els medicaments!), el negoci “afortunat” aconsegueix prou més beneficis que no pas un cotxàs i un xalet de luxe.

Probablement no fora el més adient, pedagògicament parlant, en un llibre denúncia de les pràctiques pseudomèdiques, acarnissar-se amb allò que, de retop, es vol defensar. Digueu-me primmirat si voleu, però hi trobe a faltar més imparcialitat en la valoració comparativa. M’haguera agradat llegir al llibre quelcom semblant al que va escriure Richard Smith, metge i director del British Medical Journal, al pròleg del llibre “Medicamentos que matan”: “Els metges acabaran caient en desgràcia davant l’opinió pública, com ja ha ocorregut amb periodistes, diputats i banquers, per no haver estat capaços de veure fins a quin punt han acceptat la corrupció”.

martin-vllik-7-728

Per altra banda, trobe el discurs políticament correcte de l’autor ben coherent amb l’ideal keynesià, paternalista, que hi deixa entreveure. Al meu entendre, l’autor no aprofundeix gaire en la manca d’ètica d’aquesta societat on, en el cas de la professió mèdica, per posar un exemple, el pacient és un mitjà per guanyar diners, per al lucre de metges i empreses mèdiques; tret de respectables excepcions, que confirmen la regla. Això no obstant, per ser just, sí que ho fa (l’aprofundiment) en el cas de la medicina que s’aplica als Estats Units, la qual rebutja sense pal.latius (societat on, molt probablement a conseqüència del seu “ADN cow boy”, sense llei ni control, situa el naixement de les paramedicines més “destarifades”) i també m’ha agradat força la seua clara defensa de la sanitat pública i universal al nostre país: perquè és econòmicament més eficient que la privada (qualificant d’estafa el voler-la imposar, aquesta darrera, a tothom, sense variar els sous ni els impostos que tenim ací); perquè anivella les desigualtats entre classes socials; perquè té un important impacte en la medicina preventiva (permetent un millor control de les epidèmies, per exemple); citant també els fracassos de les solucions mixtes que s’han estat imposant els darrers anys (cas de l’hospital d’Alzira), a benefici de les companyies inversores, constructores, d’assegurances i els polítics de torn. Desmantellar la sanitat pública i imposar-hi la privada, com estan fent els governs conservadors (el PPPSOE i CiU) a l’Estat i a les comunitats autònomes els darrers anys, és una estafa individual (fer-nos pagar més pel mateix o pitjor servei) i social (provocar més inestabilitat i augmentar el perill d’escampar epidèmies). 

Homeopatia 2Finalment, un últim retret. Pense que ha quedat poc precisat l’abast de l’afirmació que fa al voltant de l’anomenada “psicologia positiva”: “Malgrat que ha fet aportacions interessants, la psicologia positiva no està exempta de crítiques pel fet que termes com felicitat, benestar i satisfacció són molt ambigus i subjectius”.  Tot i que estic d’acord amb la frase, pense que tal com s’han posat al text exemples de casos realment destrellatats (com el llibre “El secret” de Rhonda Byrne), també haurien d’haver-se citat tècniques de pensament positiu més comprovades, com la teràpia cognitivo-conductual, d’ús ben habitual per psicòlegs poc o gens sospitosos d’alternatius.

Aquestes petites matisacions no entelen la valoració general de l’obra, que, com us he avançat abans, la considere bastant positiva i, doncs, de lectura ben recomanable. Destacaria especialment el pràctic “decàleg per evitar els pseudometges” que clou el llibre. Ens ajudarà a esbrinar si ens trobem davant d’un professional competent o hem caigut a les mans d’algun estafador amb pinta de metge. Bona lectura!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. He vist el publirreportatge que TV3 va oferir sobre aquest llibre (http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/j-m-mulet-medicina-sense-enganys/video/5482904/) i sols puc dir que sort que no tots els científics i metges (inclossos oncolegs!) són de la mateixa opinió que aquest doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat de València, investigador i professor titular de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València i divulgador de temes relacionats amb la biotecnologia i l’alimentació i membre de l’ARP-SAPC i molt, molt tancat amb les seves creençes / dogmes científictes.

    Atentament

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.