Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

6 d'abril de 2021
0 comentaris

“Març habitual, un dia bo, un dia mal”. De canvis d’horari i l’oratge d’un març poc marcer, 2021, des del Camp de Túria.

La fletxa espiral del temps continua implacable fent avançar la nostra vida en cicles que semblen repetir-se, però que no ho són pas completament; si més no, cada cicle som més vells i l’oratge sempre és diferent.

A més a més, en aquest de març del 2021 hem acomplit un any des que va començar oficialment l’era de la pandèmia, un trasbals mundial que està marcant les nostres vides i deixant un bon reguitzell de morts i damnificats, a l’espera que una vacunació prou massiva faça el miracle científic de la immunització de ramat. Durant aquest darrer cicle anual la nostra vida ha estat més confinada i les relacions socials s’han allunyat i refredat una mica més del que ja ho estaven en aquesta era individualista i consumista, la de les xarxes socials a distància. En aquest interminable girar i avançar de la roda del temps aquest març també ens ha portat a reviure l’arribada de la primavera astronòmica, que a poc a poc desclou els cicles vitals de fauna i flora, creixement i reproducció, en un esclat de vida al nostre voltant, un esplèndid regal per a gaudir sobretot a muntanya. I, com a enutjosa fita associada, el darrer dissabte de març han tornat a imposar-nos, en nom d’un suposat estalvi energètic, l’avançament de l’hora oficial, una hora més que s’afegeix a l’habitual i desfasada hora nazi espanyola, un despropòsit polític que no entenc com a hores d’ara encara no ha estat normalitzat, provocant el disbarat que en alguns indrets occidentals de la geografia peninsular es faça de nit vora les 23 h! Aquesta absurditat intel·lectual sembla conjuminar-se amb la corrupta revifada feixista atiada pels poders fàctics de sempre; una violència, immoralitat o infàmia contra la qual sempre cal lluitar; un dissortat cant de mort que fa de contrapunt a aquesta joia primaveral que ens acosta a la vida. La resurrecció catalana davant la mort i passió castellanes.

Des de dissabte, 16 de març del 1940, per voluntat del dictador general Franco, l’estat espanyol va abandonar el fus horari que li correspon; va fer un salt endavant i es va alinear amb el de les potències de l’eix nazifeixista, sòcies del seu genocidi sanguinari per la gràcia del déu catòlic; un canvi polític vergonyosament encara vigent avui. Partint d’aquest biaix de base, des del anys 80 del segle passat hi hem anat afegint els canvis d’horari obligatoris per a complir amb la Directiva europea 200/84, que cerca assolir un estalvi energètic aprofitant més hores de llum natural durant les activitats laborals. Tanmateix, això podria canviar aviat tenint en compte que, segons una consulta realitzada pel Parlament Europeu en el 2018, un 80 % dels enquestats, majoritàriament alemanys, són partidaris d’eliminar aquests canvis d’horari estacionals. A hores d’ara no hi ha res decidit en ferm, però estava previst que en aquest 2021 es votàs la proposta i, en cas d’aprovar la tornada a l’horari fix, cada país hauria de decidir si es decanta per l’horari d’hivern o el d’estiu. Sobre això darrer no hi ha unanimitat a la població: per una banda tenim els addictes a la llum diürna, que volen perllongar el seu gaudi, allargant les activitats a la llum solar, tot i sacrificar part del descans nocturn, enemics de matinejar; mentre que per l’altra hi som els que volem un majolajust amb l’hora solar real i, doncs, una millor regulació del rellotge biològic intern, que ens permet dormir més i millor, aprofitar l’horari del matí i acurtar la jornada a la feina, és a dir, guanyar en salut; opció avalada per experts com la SES (Societat Espanyola del Son).

La meteorologia d’aquest març proppassat, al meu petit racó del Camp de Túria on visc, podria dir que ha sigut poc “marcera” (“març, marcer, apedrega sa mare en el carrer”), com indica el mínim de força del vent assolit al meu observatori, tot i la temperatura mitjana que ha resultat dins de l’esperat (“en març, no et lleves ni un pedaç”) i un superàvit de pluja (+50 %), gràcies a un parell d’episodis, els dies 7 i 18, de fred en altura i vent de mar, que ens portaren ruixats moderats durant bona part del dia; unes pluges de bona saó que foren ben agraïdes pels companys vegetals (“pel març, la verdor, i per l’abril, la flor”). A la imatge adjunta podeu veure la situació meteorològica del 18 de març d’enguany, en plena setmana fallera de València, que l’hauria deslluïda si s’hagués celebrat.

Si voleu ampliar-ne dades, ací us deixe un quadre-resum dels valors mitjans (temperatura i vent) o acumulats (pluja) que he registrat al meu observatori d’aficionat durant el darrer març, així com les gràfiques dels meteors més significatius.

Salut i bon oratge per a l’abril, mes de llibres, roses, ocells i aigües mil!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.