Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

4 de febrer de 2019
0 comentaris

“Lluna de gener, com l’amor primer”. Meteorologia de gener, 2019, des del Camp de Túria.

Les nits serenes, encalmades i gelades són ben típiques al gener, d’una gran nitidesa (“Les nits de gener, les més clares i les més fredes de l’any solen ser”), ideals, si no fos pel fred, per gaudir de l’espectacle de la contemplació dels astres nocturns, sobretot de la lluna, el més gran i proper de tots (“Si vols veure la Lluna bé, mira-la al gener”), que a ulls nus es mostra bella, preciosa com el primer amor (“Lluna de gener, com l’amor primer”). I si de bellesa parlem, aquest gener ens ha portat l’esclat de flor dels ametllers, que un any més ho ha fet d’avançada, tot assenyalant la bonança de les temperatures: “Si vols conèixer gener, mira l’ametler”. Una florida primerenca que, si no gela al febrer, pot ser un bon senyal: “El bon ametler floreix pel gener”.

Enguany, el tradicional domini anticiclònic típic de gener ha estat ben present durant la primera quinzena i ens ha donat estabilitat, és a dir, pocs núvols, poc vent, sol radiant durant el dia i nits fredes, dominades per la inversió tèrmica, amb alguna rosada blanca puntual a les fondalades, on la temperatura aconseguia baixar tan sols unes dècimes per davall dels 0º C (al terme de Bétera), seguint la tònica d’escalfament global que patim des de fa anys; canvi climàtic que quedava confirmat a la segona quinzena, dominada per la retirada de l’anticicló cap al seu cau de les Açores i la formació un rosari interminable de ciclons, que, des del pol nord, creuava pel bell mig del continent europeu, i ens deixava a mercè d’un canal de vent de component oest, amb origen tropical, càlid i eixut, portant-nos un ambient primaveral fora temps (si fa no fa, com l’any passat). Canvi climàtic que es feia entendre també amb la rabiosa sequera d’aquest gener, el segon més eixut en 22 anys, amb tan sols un parell de rosades com a únic líquid recollit; dada que li posa un lamentable rècord al seu balanç mensual i que suposa un mal començament, però no pressuposa cap predicció catastròfica per als propers mesos, malgrat el que puga dir algun refrany com aquest: “Gener eixut, tot l’any put”. Ho podeu comprovar pegant-li una ullada als resums meteorològics d’altres anys.

El 27 de gener d’enguany ens despertàvem amb aquesta alba tan rogenca, que guaitava per llevant i retallava el contorn de la serra Calderona, al Camp de Túria.

Quant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer gener, ací us deixe les meues observacions:

Setmana 1 (6 dies): Començàvem l’any 2019 com l’acabàvem en 2018: amb oratge anticiclònic, estable, vent gairebé en calma, sense núvols, matinades ben fredes a les fondalades (sense baixar, però, dels 0º C) per la inversió tèrmica i migdies agradables i fins i tot càlids si trobàvem un bon recer on ens arribava el sol a plom. De fet, aquest és un oratge típic de gener, quan, si no fos pel fred, tenim unes nits ideals, amb bona visibilitat, per gaudir de la lluna i els estels del firmament: “No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer”. A poc a poc la posició de l’anticicló deixava un corrent de vent polar/ continental cap a nosaltres, que feia refredar una mica més l’ambient, amb mínimes que s’acostaven als 0º C als indrets propers menys alts, com la mateixa població de Bétera, que dijous, 3, assolia tan sols 1º C. Amb el pas d’aire més atemperat en altura, cap de setmana de recuperació de les temperatures, però no massa.

Setmana 2: Persistència de les altes pressions, amb centre entre la península Ibèrica i les Illes Britàniques, que mantenia l’oratge que arrossegàvem des de desembre. A partir de mitjan setmana, la formació d’una Baixa sobre Itàlia creava, entre aquesta i l’anticicló, un canal de vent d’origen polar i tornàvem a repetir la situació de la setmana anterior, però amb un component nou a nivells alts de la troposfera: l’acostament pel NE d’una llengua molt freda; combinació que en dies següents, en depositar-se el fred a les fondalades per efecte de la calma nocturna, ens feia tastar temperatures mínimes de 0º C o inferiors. En efecte, dimecres, 9, anant cap a la feina, ja veia rosada blanca al nord del terme de Paterna (Horta). Dijous, 10, ens arribava una forta tramuntanada, que, divendres, 11, ja encalmada, feia baixar la mínima del meu observatori fins als 1,3º C, a uns 7 m d’altura, que a uns 50 cm del terra esdevenien unes dècimes per sota dels 0º C; amb una baixa humitat relativa que ens feia patir per les plantes, despullades de glaç i, doncs, amenaçades per la gelada negra. En dies posteriors, la massa freda en altura s’allunyava cap a Ia Mediterrània oriental i permetia recuperar una mica les temperatures, sempre en un ambient hivernal fortament anticiclònic.                   

Setmana 3: Fins dijous, 17, cap canvi d’interès. Dimecres, 16, l’anticicló que ens dominava setmana rere setmana s’allunyava cap a dins de la Mediterrània i ens deixava a mercè de fronts i borrasques atlàntiques, com el que ens creuava dijous, portant-nos nuvolositat però poca pluja. Diumenge, 20, pas d’una Baixa poc important, amb els seus fronts càlid i fred associats, i sense massa fred en altura; situació que ens portava una manta nuvolosa, que no deixava baixar les mínimes, però que tampoc fou productiva pel que fa a la pluja.

Mapa isobàric previst en superfície per al dia 23/01/2019, a les 12 h, que ens mostra la situació que dominava en la segona quinzena de gener, quan se succeïen rosaris de ciclons entre dos forts anticiclons: el de les Açores i el de Sibèria (font: MetOffice).

Setmana  4: Dilluns, 21, ens despertàvem amb un eclipsi de lluna, que no poguérem gaudir des de casa, no pas pel cel, que lluïa seré, sinó perquè l’efemèride es veia cap a l’oest i en aquesta orientació hi ha un grapat de pins esponerosos que hi són massa propers. Durant la resta del dia vam tenir una entrada de vent del nord/ nord-oest, de moderada a fluixa, que el matí del dimarts, 22, ja més encalmada, ens portava 1,3º C de mínima; fred que ens durava ben poc, perquè als mapes de previsió en superfície, entre l’anticicló de les Açores i un rosari de Baixes que abraçava des d’Islàndia fins a Itàlia, es creava un feix d’isòbares ben atapeït, indicant l’acceleració el vent, primer de la component nord-oest, després més cap al nord i en acabat de l’oest. Una situació d’inestabilitat càlida i eixuta (perquè ens arribava des de l’interior peninsular) en què assolíem colps de vent de fins a  59 km/ h (del NNW, la matinada de dijous, 24), amb màximes i mínimes més càlides d’allò esperat (dimecres, 23, amb 1000 hPa, teníem: 7º C de mínima i 20º C de màxima; i divendres, 25, 12º C de mínima i 20º C de màxima), tot i la sensació freda per la força del vent (i això passava a la “setmana dels barbuts”, tradicionalment la més freda de l’any).

Setmana 5 (4 dies): A nivells altes de la troposfera ens manteníem en zona càlida, mentre que en superfície el rosari de Baixes continuava la seua successió estacionària, des del NW fins al SE, pel bloqueig de l’anticicló de les Açores, mantenint sobre nosaltres un règim de vents de moderats a forts de ponent i unes temperatures més pròpies de la primavera climàtica. Tanmateix, conforme avançàvem setmana i acomiadàvem gener, un canvi s’albirava: l’anticicló s’allunyava cap al SW i permetia que la inestabilitat que creuava el continent s’acostara fins a nosaltres. El comiat fou amb la temperatura màxima (20,3º C) i la pressió mínima mensuals (999 hPa); un enfonsament baromètric sobtat que venia acompanyat d’un vent molt fort de llebeig per a la nit del canvi de mes (“El febrer, de cap o de cua l’ha de fer”).

El 30 de gener d’enguany, tot passejant pel llit del barranc de Carraixet, al seu pas pel terme de Bétera (Camp de Túria), gaudíem d’aquesta bella imatge marjalenca.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest gener, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 10,4º C, 0,7º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de gener.

Pluja recollida = 0,4 mm, un 99 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a gener. Mal començament per al balanç pluviomètric anual, que s’enceta amb un dèficit del 99 % i, pel que fa a l’any hidrològic 2018-2019 (que comença a comptar des de setembre), la situació segueix sent bastant bona, amb un superàvit del 66 %, gràcies a les pluges rècord de la darrera tardor climàtica.

Vent: Intensitat mitjana = 4,1 km/ h, 0,3 km/ h superior a la mitjana de 11 anys de dades recollides al meu observatori en gener. Direcció dominant del Nord (NNW), que no és la més habitual al meu observatori en gener (WSW = 46 %, W = 36 %, NW = 9 %, NNW = 9 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Que “Febreret el curt, brau i tossut” ens porte dades meteorològiques destacables, però sense prendre mal res ni ningú.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.