Observar, llegir, escriure

Saps, això que te cante
alleuja el meu pesar,
que el crit per tant de dol
no el puc servar tancat.

La memòria de l’aigua,
la memòria del fang,
tanta aigua a la memòria,
la memòria dels tres anys.

Carraixet a la ferida
de la mare quan sent ruixar,
del metre i mig a la casa,
del fang que la feia plorar.

Al Carraixet en bicicleta,
desbocat brama l’aiguat,
aviat cal tornar a casa
per pujar l’haca i menjar.

Quin enrenou a l’andana
entre creïlles i tabac,
menjarem coca de llanda
que són les festes del Pilar.

La memòria de l’aigua,
que cerca el seu rieral,
sentint els crits de la mare,
la memòria dels tres anys.

Com plou no isques de casa,
no te’n vages a treballar,
que l’aigua té molta memòria
de com fer curt cap a la mar.

Els qui coneixem la terra
i estimem el veïnat
sabem on és el perill
i quan cal restar-ne a dalt.

Quatre llauradors guaitaven
la crescuda d’aigua i fang
i ara amb tants que ens manen
no hi tenen ulls ni cor ni cap.

Saps, això que te cante
alleuja el meu pesar,
que m’ennuega el plor
i no el puc deixar anar.

Per la memòria de l’aigua
i els estranys desmemoriats.

A. P., 2-11-2024.