Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

23 de novembre de 2020
0 comentaris

La ciència ens confirma que una alimentació variada d’origen vegetal és garantia de salut i longevitat.

Que el teu aliment siga la teua medicina i la teua medicina siga el teu aliment.” (Hipòcrates, 460-370 AEC).

Sembla estrany que no em vinga de gust escriure sovint sobre qüestions relacionades amb l’alimentació, que és el camp on més m’he format i he desenvolupat la meua professió al llarg d’una quarantena d’anys en el sector industrial. Potser es tracte de saturació o més aviat perquè considere que els aliments processats no tenen gaire interès, en comparança amb els naturals adobats o cuinats a casa. En la meua, el consum d’aliments processats sempre hem tractat que siga el mínim possible, si no tenim en compte els tasts que n’havia de fer a la feina, els quals, per altra banda, evitava sempre que podia. Vista la meua afició a fer servir l’esperit crític, potser em vindria de gust desvelar al personal algunes martingales que acostuma –acostumava– a emprar la indústria alimentària per a sortir-se’n –tenir beneficis monetaris– davant la pressió econòmica i fiscalitzadora de les grans superfícies; rebaixes que inevitablement afectaven la qualitat del producte final, que el consumidor s’emporta del lineal del supermercat. D’aquest tema, però, no en volia parlar ara, sinó sobre alimentació i salut o com alimentar-se millor per a viure més sans i durar més anys, basant-me en les dades que ens revela l’interessant número 106 de Mètode (“Bo per a menjar. Alimentació i salut en temps de sobreinformació”, volum 3, 2020), la meua revista científica de capçalera, que edita la Universitat de València sota la direcció de Martí Domínguez.

Des de fa dècades que sabem que el tipus d’alimentació que fem als països a la vora de la mar Mediterrània és dels més saludables del món; però també sabem que els estudis científics que hom ha fet per a demostrar-ho són difícils de portar a terme sense biaixos, per la dificultat de controlar els àpats dels participants durant la pila d’anys que calen per a obtenir dades fiables. Jo era el primer que evitava la radicalitat en aquest tema, sobretot quan tenia davant un interlocutor “negacionista”, d’aquells que no poden evitar sovintejar el menjar amb més mala fama sanitària: carns roges, productes carnis processats, aliments ensucrats o amb massa greix saturat… La novetat presentada en aquest número de Mètode rau en el fet que el nombre d’estudis d’aquest tipus, amb resultat favorable per a la salut i la longevitat en el cas d’alimentacions amb predominança de vegetals, com l’anomenada “dieta mediterrània”, ja és tan gran que no hem de dubtar a recomanar-les, per a prevenir les malalties més mortals i assegurar el nostre benestar present i futur.

A l’article del nº 106 de Mètode, “L’impacte de la dieta en la salut. Avanços recents en epidemiologia nutricional”, Zamora-Ros, R. i González, C.A., recercadors de la Unitat de Nutrició i Càncer del Programa d’Investigació en Epidemiologia del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, IDIBELL), citen que hi ha centenars d’estudis epidemiològics que confirmen que el consum elevat de fruita i verdura redueix el risc de càncer i afeccions cardiovasculars, tot i que la relació dosi-resposta continua sent incerta. En 2017 una metaanàlisi de un centenar d’estudis fins al 2016, on van participar 2,1 milions de persones del món (tret d’Àfrica, Àsia occidental i Amèrica del sud llatina), de les quals es varen comptabilitzar 94.000 morts, es van analitzar entre 43.000 i 112.000 casos d’aquestes malalties citades abans, amb el resultat, amb un 95 % de confiança, d’una reducció mitjana d’un 10 % per a la mortalitat en general, amb una ingesta combinada de fruita i verdura d’uns 200 g per persona i dia (ppd), on el risc més baix de càncer es va observar per a ingestes de 550 a 600 g ppd i el risc més baix de patir malalties cardiovasculars per a 800 g ppd. També s’hi presenten els resultats d’altres estudis realitzats en dos-cents països, analitzats per Singh, G.M. et al. en 2015, que demostren la relació causal entre l’alt consum de beguda ensucrada i l’obesitat, l’augment del risc de patir diabetis tipus 2 i la mortalitat consegüent, que xifraven en un 6 % del total de morts. Quant al consum de carn roja i carn processada (certs tipus), ens recorden que en el 2015 el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer va qualificar el seu consum com a “probablement cancerigen” i “cancerigen”, respectivament, basant-se en l’anàlisi de més de 800 estudis epidemiològics de tot el món sobre incidència de càncer colorectal, resultant un augment d’un 12 % per a 100 g ppd de consum de carn roja i d’un 18 % per a 50 g ppd de carn processada (certs tipus). Una revisió posterior, en 2019, va concloure que les proves científiques disponibles, malgrat ser certes en general, no eren suficients per a emetre aquestes qualificacions tan alarmistes; tanmateix, el principi de precaució que ha de regir la salut pública acredita la recomanació de limitar el consum d’aquests tipus de carn. A més a més, hem de saber que la reducció del consum de carn, productes carnis i d’altres d’origen animal, com la llet i derivats, a més de la millora de la salut, té altres efectes positius molt importants sobre el medi ambient i el benestar animal, com la reducció de l’escalfament global i el maltractament animal.

Fa molt de temps que la ciència ha demostrat que els companys animals tenen un sistema nerviós capaç de sentir dolor i sofriment, i, doncs, mereixen un tracte més digne que no la esclavitud i la crueltat que els estem donant des de sempre. Per altra banda, s’estima que la producció i el consum d’aliments és responsable d’una quarta part del canvi climàtic actual i que l’eliminació dels aliments animals de la nostra dieta reduiria a la meitat l’emissió de gasos d’efecte hivernacle de caràcter alimentari i en dues terceres parts la superfície de terra cultivable, que ara es dedica al farratge. Amb una dieta basada principalment en aliments vegetals (fruita, ver dura, llegum, fruita seca, oli d’oliva, cereal integral…) i amb una moderada presència d’ou, carn blanca i peix (prou coincident amb l’anomenada, amb més o menys fortuna, DIETA MEDITERRÀNIA), milloraria la nostra salut, el medi ambient i la vida dels companys animals. I si, a més, consumíssem fonamentalment productes d’agricultura ecològica i de proximitat, evitant comprar-los en supermercats d’empreses multinacionals, també milloraria i l’economia del petit país on vivim i de la seua gent.

Tornant a l’article de Mètode i per a reblar el clau de la recomanació que motiva aquestes ratlles, aquest finalitza amb els resultats i conclusions d’un altre estudi, el PREDIMED (PREvenció amb la DIeta MEDiterrània, Estruch et al., 2018), amb 7.500 participants, entre 55 i 80 anys, 57 % dones, en situació de risc cardiovascular alt, però sense malalties inicials, que van seguir una “dieta mediterrània” amb variacions (oli d’oliva verge extra o fruita seca) durant vora 5 anys, 288 dels quals tingueren un atac cardíac o cerebrovascular o van morir per causes cardiovasculars; resultats que indicaven una reducció del risc de patir aquests atacs o morir per les causes esmentades del 28 al 31 %. A més a més, aquest estudi també va provar els efectes beneficiosos de seguir aquesta dieta en altres malalties com l’obesitat, la diabetis tipus 2 i el càncer de mama.

La conclusió de tot plegat és que podem estar bastant segurs –tret de sofrir accidents imprevistos o tenir una genètica prou desfavorable– que seguint aquesta “dieta mediterrània” i limitant tot el que puguem el consum de sal, sucre refinat, greix saturat i aliments ultraprocessats, –però també menjant amb moderació, bevent prou aigua, fent exercici regular, sexe adequat, portant a terme projectes que ens agraden, en bona companyia, evitant l’estrès excessiu i dormint bé, com ens recomanen els experts de debò– la nostra salut física i mental marxarà bé i ens permetrà gaudir de la vida durant molts anys.

Però, atenció, a hores d’ara tothom no pot accedir als beneficis d’aquesta recomanació, perquè no tenen prou poder adquisitiu per a alimentar-se bé ni gaudeixen de la llibertat per a fer el que cal. Per a assolir-ho necessitem que s’implante al món una altra política més justa socialment, resultat de les decisions col·lectives informades i no de les elits insadollables, que done tota la informació sobre recomanacions dietètiques –aclarint, si cal, la publicitat enganyosa de les grans empreses alimentàries–, millore la disponibilitat d’aquests aliments saludables i reduïsca les desigualtats origen del problema.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.