Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

9 de maig de 2016
0 comentaris

Internet sota sospita. Els aparells electrònics ens vigilen.

Com encantats per les seues llumetes i coloraines, i els evidents avantatges d’aquests estris digitals que ens acompanyen arreu, no parem atenció a qui “belluga els seus fils” a l’ombra. Salvant les distàncies, la situació em recorda aquella llegenda que blasmava els primers invasors espanyols d’Amèrica, la qual parlava de com barataven pedretes de colors, picarols i mirallets pels guarniments d’or que els nadius portaven a sobre. 

Ningú no dubta que Internet agilita enormement l’accés i l’intercanvi d’informació i de productes audiovisuals, reduint temps i distàncies; fins i tot, molts usuaris creuen que no hi podrien viure sense. A més, molts dels avanços científics de les darreres dècades no serien possibles sense l’ajut d’aquests mitjans digitals. No obstant això, també sabem que l’ús de la xarxa sense trellat ni esperit crític pot fer bastant de mal al personal, com generar addició o fomentar distracció de l’atenció cap a allò realment important, en facilitar l’entrada d’informacions de rebuig o de baixa qualitat. 

Ara volia fer esment d’un dels seus perills més importants, derivats de l’enorme poder de control sobre la gent que aquest mitjà forneix a qui en porta les regnes. No debades aquest poder l’exerceixen les grans corporacions que dirigeixen els servidors d’Internet i els programes informàtics més populars (les anomenades GAFAM: Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft), en connivència amb els aparells de “seguretat” dels Estats (NSA, GCHQ, BND, DGSE, CNI…), els quals ens han mostrat a bastament que actuen al servei dels poderosos, que no pas al nostre: al servei de l’acumulació de diners i poder d’uns pocs, que aquest mitjà electrònic accelera (amb la complicitat dels “paradisos fiscals”). Em faré pesat de dir-ho, però actuar a la societat amb l’objectiu capital de traure profit econòmic (màxima d’aquest sistema imperant), mai no serà la millor opció des del punt de vista social ni mediambiental; més aviat tot el contrari. 

Doncs bé, sembla que allò que tothom ve dient de fa anys, com un mantra conspiranoic: que els aparells electrònics ens vigilen, es va confirmant a poc a poc amb l’ajut de valents com Edward Snowden o Julian Assange, el qual, amb el seu projecte WikiLeaks, porta anys destapant afers bruts i secrets de les multinacionals i dels Estats, que l’acusen i el persegueixen per aquest motiu, i a hores d’ara ha de viure refugiat a l’ambaixada d’Equador a Londres. 

Ens ho ve a confirmar el darrer llibre d’Ignacio Ramonet, “El imperio de la vigilancia”, publicat per “Clave intelectual” en gener d’enguany, del qual he extret –traduïdes al nostre idioma– algunes frases que considere ben aclaridores pel que fa al tema que us comente. 

13fc4a21d9ff91c9151b8072bb2514edAquest assaig és una bona via per comprendre millor la doble cara d’Internet, la xarxa global de transmissió de dades multimèdia, alliberadora, però també esclavitzadora; com, per altra banda, ocorre amb qualsevol invenció humana, d’acord amb l’ús que en fan o en fem. Quan parem atenció als interessos econòmics i de dominació de les grans corporacions i dels Estats al seu servei que es mouen al voltant d’aquest fenomen de la comunicació global, copsarem millor com no podem descuidar-nos de la seua part negativa, perillosa per a la llibertat de tots els individus i les societats del planeta. En aquesta obra, el conegut politòleg Ignacio Ramonet, amb l’ajut del fundador de WikiLeaks, ens avisa que les democràcies estan cada vegada més vigilades i amenaçades i, si els usuaris de les eines digitals no hi posem remei, pronostica la consolidació d’allò que anomena l’imperi de la vigilància. Molts de nosaltres, pel plaer de navegar lliurement pel “núvol” digital, no ens preocupem gaire de saber com aquests ginys controlen la nostra vida fins en els seus detalls més petits, vigilats per ordre de poders econòmics i militars que, erròniament, considerem ben familiars i aliats nostres. Ens ho hauríem de fer mirar. 

Heus ací les citacions que he extret del llibre (quan no n’indique l’autor, aquest és Ignacio Ramonet): 

“Pel plaer de moure’s en un univers tecnològic, l’individu no es preocupa de saber ni de comprendre que les màquines gestionen la seua vida de cada dia. Que cadascun dels seus actes és registrat, filtrat, analitzat i, si cal, vigilat. Que, lluny d’alliberar-lo dels seus lligams físics, la informàtica de la comunicació esdevé l’eina de vigilància i control més fabulosa que mai l’ésser humà haja inventat.”

 “L’enemic principal de tot govern és el seu propi poble.” (Noam Chomsky)

 “Digues-me tot sobre tu, i et serviré millor”. Que en realitat vol dir: “Et controlaré millor, i ja no podràs escapar de mi”… “El que m’esglaia no és pas l’arribada d’una societat de la vigilància, sinó que hi visquem sense que això ens amoïne.” (Zygmunt Bauman)

Però aquest discurs: “Doneu-me una mica de la vostra llibertat i us tornaré el cèntuple en seguretat” és una trampa per a passerells. La seguretat total no existeix, no pot existir. Tanmateix la “vigilància total” ha esdevingut, al contrari, una realitat cada vegada més vertadera.”

“Contra l’estafa de la seguretat, tornada constant de tots els poders, recordem Benjamin Franklin: “Un poble disposat a sacrificar una mica de llibertat per una mica de seguretat no mereix ni una ni l’altra. I acaba perdent-les totes dues.”

“La fi de la vida privada seria una autèntica calamitat existencial… La qual cosa suposaria la fi de l’home lliure. I arrossegaria inexorablement les nostres societats cap a noves formes de totalitarisme.” (Hannah Arendt) 

“El terrorisme és abans que res un acte polític que tracta de provocar un efecte polític. Si per la seua causa canviem la nostra societat, aquest ix guanyant.” (Tom Clancy) 

Ens vigilen“Amb l’excusa de tractar de protegir el conjunt de la societat, les autoritats veuen en cada ciutadà un potencial delinqüent. La guerra permanent contra el terrorisme els proporciona una coartada moral impecable, i afavoreix l’acumulació d’un impressionant arsenal de lleis i dispositius per procedir al control social integral.” 

“Les experiències històriques demostren que la simple existència d’un sistema de vigilància a gran escala, siga quina siga la manera en què s’empre, és prou per si mateix per a reprimir els dissidents. Una societat conscient d’estar permanentment vigilada es torna de seguida més dòcil i temorenca.” (Glenn Greenwald) 

“Les nostres contemporànies societats de control deixen en llibertat aparent els sospitosos (és a dir, tots els ciutadans), tot i que els mantenen sota vigilància electrònica permanent. La contenció digital ha rellevat la contenció física.” 

“Una de les perversions de les nostres societats de control és aquesta: fer que el ciutadans siguen vigilants i vigilats alhora. Cadascú ha d’espiar l’altre, mentre que ell mateix és espiat. D’aquesta manera, en un marc “democràtic” on els individus estan convençuts que viuen en la major de les llibertats, s’avança cap a l’objectiu somniat per les societats més totalitàries.” 

“Per un costat, la generalització de l’accés a Internet i la universalització de l’ús de les noves tecnologies permetran el ciutadans ampliar el camp de les seues llibertats i reptar els seus representants polítics (com fou el cas de les “primaveres àrabs” o l’ocupació dels “indignats” a l’Estat espanyol). Però, alhora, aquests mateixos instruments electrònics proporcionaran als governs… una capacitat sense precedents per a vigilar els seus ciutadans.” 

Proyect-Indect-01“Altres democràcies han imitat els Estats Units d’Amèrica. De la “Terrorism Act”, al Regne Unit, a la llei “Renseignement”, a França, passant per la llei de “Seguridad Ciudadana”, a Espanya, s’ha multiplicat la legalització de la vigilància clandestina de masses. Expressar en Internet una simple intenció d’escometre un acte “irregular” pot conduir avui dia, en alguns països democràtics, a la detenció de l’internauta. La qual cosa és contrària a un dels principis fundadors de la Justícia penal moderna. El jurista Beccaria va establir, al Segle de les Llums, que per a declarar “criminal” una persona, primer ha d’haver-se comés realment el crim, o almenys haver-se iniciat la seua execució.” 

“Internet ha estat transformat per convertir-se en el més perillós vehicle del totalitarisme que mai haguem conegut”. La xarxa és “d’ara endavant una amenaça per a la civilització humana” (Julian Assange). Perquè cal admetre finalment que, amb la centralització d’Internet, la “democràcia digital”, en la qual hom pogué creure als inicis, s’ha descobert com una impostura i un enganyabadocs.” 

“Quan t’adones que el món que has ajudat a crear serà pitjor per a les noves generacions, i que no para de reforçar-se la capacitat d’aquesta arquitectura de l’opressió, comprens que cal denunciar-la i que, llavors, has d’acceptar tots els riscos que se’n deriven. Siguen quines siguen les conseqüències.” (Edward Snowden) 

“Aquesta divisió entre Estats i grans empreses privades està desapareixent a la major part dels països occidentals. Però la complicitat és més clara als EUA on, per exemple, el 80 % del pressupost públic de les agències de seguretat nacional va a mans de la indústria privada… Se li dóna un nom diferent, i donar-li a alguna cosa un nom diferent és prou eficaç per dissimular la seua realitat… El sector privat és qui dirigeix el govern… La majoria de les organitzacions de l’anomenada “societat civil” estan finançades per convertir-se en agents de l’Estat o de les empreses més poderoses.” (Julian Assange) 

001a“Els mitjans de comunicació són instruments de manipulació… La revolució de les noves tecnologies de la comunicació ha connectat totes les societats, unes amb les altres. Això significa que ha connectat tots els espies d’una societat amb els d’altra… i això reforça els aspectes negatius de la globalització. Per exemple, la competència econòmica superagressiva, les transferències financeres a la velocitat de la llum. Això significa que els grups dominants, ja poderosos, poden ara multiplicar el seu poder gràcies a Internet i estendre’l a tots els països, les societats dels quals s’estan fusionant també gràcies a Internet. Però, d’altra banda, aquest procés, aquesta mateixa revolució tecnològica, ha permès a moltes persones, a tot el món, educar-nos unes amb les altres mitjançant la transferència lateral de la informació. I això, ens dóna l’oportunitat d’informar-nos millor i comprendre com funciona realment el món.” (Julian Assange) 

M’acomiade amb aquest missatge d’esperança d’en Julian Assange i un desig tenaç de canvi del paradigma actual d’acumulació de diners i poder, per una banda, i d’inconsciència i submissió, per una altra.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.